Siguem morfogenètics

L’economia andorrana parteix d’una situació en què tenim molts reptes. El país disposa de pocs recursos propis per tirar endavant una indústria pesant, mentre que en el cas de la indústria lleugera són les dificultats relacionades amb el transport i el pas de la frontera el que pot dificultar el seu desenvolupament. No cal dir que qüestions relacionades amb el medi ambient, com les emissions d’una producció industrial, també poden ser difícils de resoldre.

Però, allà on hi ha reptes, també hi pot haver innovació. No som els únics que hem de fer front a situacions complexes, i a vegades tenim notícies d’empreses o particulars que tenen idees interessants i que ens podrien inspirar.

Un exemple recent seria el Light Rider, un vehicle elèctric de dues rodes, concebut ni més ni menys que per Airbus Industrie. No es ven com a bicicleta: no disposa de pedals. Però el pes d’aquesta “moto” s’hi assembla bastant: menys de 7 quilograms, xifra que inclou tant la seva estructura (xassís) com la bateria i el sistema de propulsió.

Per fer-ho, l’empresa d’aviació es va associar amb Altair Engineering, una empresa americana més petita que aplica tècniques d’intel·ligència artificial per concebre estructures molt lleugeres, però resistents. El procediment –anomenat morfogenètica– acaba emulant un sistema biològic, i l’estructura que porta el pes de la motocicleta s’assembla molt a l’estructura interna de l’os humà. Es fa servir la quantitat justa de material per tenir un quadre lleuger, tot i suportar sense problemes un conductor de fins a 100 quilograms. Seria en certa manera una aplicació pràctica, al disseny, del mateix tipus d’estudis científics que es varen presentar en el recent congrés internacional d’intel·ligència artificial organitzat per la Universitat d’Andorra.

D’altra banda, el procés de fabricació fa servir la impressió en 3D. En aquest cas, però, a base d’alumini en comptes de plàstic. L’ús d’aquest metall lleuger però resistent és molt conegut en l’àmbit de l’aeronàutica, on s’agraeix a més la seva major resistència a la corrosió en comparació amb els acers. Al mateix temps, la tècnica d’impressió en 3D permet que cada vehicle fabricat es pugui adaptar a les necessitats concretes del seu propietari: es pot calibrar l’estructura en funció del pes del rider, afegir-hi o treure’n elements com un segon seient o parafangs, i personalitzar el vehicle amb formes o logotips específics.

Aquesta manera d’enfocar una producció industrial a petita escala pot tenir opcions aquí. Les necessitats de matèries primeres són petites, tant com l’espai físic requerit per establir una producció en petita sèrie. En definitiva, el valor afegit que s’està comercialitzant és el coneixement i la invenció humana –qualitats que podem fomentar aquí.