Les Jornades d'aquest any estan dedicades a dues dones extraordinàries, dues filòsofes i místiques: Simone Weil i Edith Stein. Impartiran les ponències els doctors Josep Otón i Francesc Torralba.
Si aquestes jornades són del vostre interès, us podeu apuntar al correu: despatx@bisbaturgell.org.
Vaig conèixer la figura de Simone gràcies al sacerdot i escriptor Pablo d’Ors. Aquesta mística és un dels seus referents espirituals i l'esmenta en tots els seus llibres. De seguida em va atraure la figura de Weil i vaig llegir algun dels seus escrits. Avui us parlaré breument d'un llibre que us recomano especialment: En espera de Déu.
Simone (1909-1943) neix a París al si d'una família, de procedència jueva, intel·lectual i agnòstica. Dotada d’una ment brillant i d’una gran sensibilitat, estudia filosofia. Es dedica a la docència fins que els seus forts mals de cap crònics i incapacitants l'obliguen a abandonar aquesta professió.
Intel·lectual i activista social infatigable, treballa en diverses fàbriques per prendre consciència de les precàries condicions de vida dels obrers. Reparteix la paga amb ells; la seva generositat no té límits. Sempre és al costat dels més desafavorits i lluita per la justícia social. Col·labora amb moviments sindicals. Declara que pateix a les seves pròpies carns l'estigma de l'esclavitud. Un dels seus biògrafs afirma: "La seva ànima fou com aixafada per aquella consciència de la desgràcia que la va marcar per tota la vida". També participa breument a la guerra civil espanyola, sense fer ús de la violència.
Simone té tres experiències místiques que la marquen profundament i l'acosten al cristianisme: durant una processó a Portugal; a la basílica de Santa Maria dels Àngels a Assís, on sent una força irresistible que l'empeny a postrar-se de genolls i a resar; i a l'abadia benedictina de Solesmes, on sent realment la presència de Déu. A partir d'aquesta última experiència, llegeix alguns místics, entre d'altres sant Joan de la Creu, que inspira l'esperit de buidament per poder omplir-se de Déu.
El 1942, en el marc de la Segona Guerra Mundial, forma part de la Resistència francesa i es refugia al sud de França. Després s'exilia a Nova York i Londres. Consumida per la pena, se solidaritza amb els seus compatriotes francesos de la França ocupada i només ingereix les quantitats mínimes de menjar. Mor el 1943, a l'edat de 34 anys, al sanatori d'Ashford, a prop de Londres.
En espera de Déu és un preciós llibre que recull les cartes que Simone Weil envia a un sacerdot dominic amic seu, J. M. Perrin, l'any 1942 uns mesos abans de la seva mort. Aquest llibre és un testament espiritual que recull la grandesa i la puresa de la seva ànima. A aquest sacerdot li transmet el desig que les seves cartes serveixin per donar a altres persones la possibilitat d'entrar en diàleg amb Déu.
La vida de Simone és un reflex del títol del llibre. Weil es manté en espera. L'atenció és l'instrument principal de la seva vida, a la recerca de la Veritat, de Déu. Manifesta que el veritable coneixement només és possible com a resposta a l'amor. Weil és una ànima sensible i misericordiosa que fa seu el patiment del món. Viu com a propi el dolor aliè. Vol patir a la pròpia carn les misèries i penúries que sofreix el proïsme. Viu la virtut de la misericòrdia en la màxima expressió, carregant amb el dolor aliè. Porta la misericòrdia a la màxima expressió: la redempció. S'endinsa pel camí de l'evangeli. Sent que l'amor a Déu i als altres són una mateixa cosa.
"En aquest sobtat descens de Crist sobre mi, ni els sentits ni la imaginació no van intervenir; vaig percebre només, a través del patiment, la presència d'un amor anàleg al que es llegeix al somriure d’un rostre estimat" (Simone Weil).