Simplificació administrativa?

Mira que els era fàcil… Quan a l’Antoni Riberaygua se li va encarregar tres feines com a secretari d’Estat: 1. Competències. 2. La Llei del joc i 3. Simplificació administrativa, vaig pensar que de la primera no se’n sortiria, que de la Llei del joc només faria la que el cap de Govern volgués i que on es podia lluir era en la simplificació de tràmits administratius… Potser, fins i tot, l’hi vaig comentar.

Efectivament, va plegar sense haver pogut fer res per les competències i transferències comunals. Va preparar una Llei del joc que permet un casinet (més aviat un megabingo, sense quasi inversió) i no li permet a l’operador únic obrir cap sala de joc a cap altra parròquia que la que aculli l’únic casinet d’Andorra. I, en allò que es podia haver lluït, la simplificació de tràmits burocràtics, no va tenir ni temps de començar-la.

Sobre les competències i transferències, potser haurem de fer recuperar la paraula reformeta, que tan bé definia allò del 1981…

Sobre el casinet, sense cap altre local ni al Pas de la Casa, ni a Soldeu, ni a Canillo, ni a Sant Julià, ni a la Massana ni a Ordino, ni a Escaldes (en el cas que s’adjudiqui a Andorra la Vella) ni a Andorra la Vella, en el cas que sigui a Escaldes-Engordany, ja es cuida l’article 20 de la Llei de deixar-ho ben clar. Això sí, la llei andorrana és la millor en la qüestió del suposat blanqueig de diner. Podem donar exemple de fer-ho bé, als qui fa anys que fan el que volen, tot donant lliçons ben interessades (més de 200 casinos a França, més de 30 a Espanya).

I, finalment, sobre la inexistent i ni concebuda simplificació administrativa, només cal intentar entrar a la pàgina de l’Agència Tributària d’Andorra, per saber que més d'un any després encara no hi ha manera d’accedir-hi amb un sistema OS (tots els Apple) ni amb Linux. I, tal com ja s’ha dit, la culpa no és dels pobres duaners ficats a l’Agència i que pateixen les cues i el mal humor dels ciutadans… La culpa és dels de la gàbia, que li van vendre al ministeri un reglament forà i un sistema estúpid. D’ells és la culpa, però bé que van cobrar… més avall del Runer. Però la responsabilitat és del ministre que ho va comprar i al cap de més d’un any intenten, ara, comprar algun sistema que minimitzi l’actual desastre.

Andorra s’ha tornat el país més complicat per fer qualsevol cosa. Sembla la Unió Europea. Sembla que, per tal de justificar-se, van fent reglaments i decrets sense parar, complicant les coses fins a límits insospitats per als ciutadans. Fer una societat és molt més llarg i difícil ara que mai. A Andorra és més llarg i complicat que a cap Estat del nostre entorn, a cap de la Unió Europea, tan adorada. El drama és que, mentre tothom intenta simplificar, a l’administració andorrana van sortint lleis, reglaments i decrets cada setmana, sense que se n’elimini cap d’anterior. N’hi ha que es deuen pensar que el país podrà seguir pagant nòmines i assessoraments, sovint, forans, sense donar cap facilitat a l’economia productiva, ans al contrari. Perdó, m’oblidava del Cloud, on ara n’hi ha que volen ficar-hi el Casinet, sense gaire inversió particular…, no fos cas que algú es pensi que Andorra és un país d’economia privada, essencialment.