Enguany, a la 39a Fira d’Andorra la Vella, s’han complert sis anys de l’inici de la campanya de recollida de telèfons mòbils vells o en desús. Aquesta iniciativa, sorgida del departament de Medi Ambient i que ha comptat des del principi amb la col·laboració d’Andorra Telecom, Creu Roja Andorrana i Agentas, ha tingut des de sempre l’objectiu de donar «més vida» als telèfons mòbils assegurant-ne una correcta recollida selectiva i el posterior reciclatge i, de retruc, contribuir en programes de salut centrats en la població andorrana.

En tots aquests anys, la campanya ha anat incorporant variants que han servit per adaptar-se a la realitat d’aquest residu electrònic. Així, l’any 2013 va introduir-se el concepte de reutilització, ja que una part dels telèfons que es descartaven encara eren operatius. Amb l’autorització dels seus propietaris i un formatatge adequat, s’han pogut destinar, durant aquests anys, a projectes socials, principalment a entitats sense ànim de lucre que els distribuïen entre persones que els necessitaven. L’any 2015 va iniciar-se la recollida de tauletes, una eina tecnològica ben estesa, tant entre el conjunt de la societat com també als contenidors de ferralla electrònica de les deixalleries.

El balanç d’aquests cinc anys de campanya (encara s’ha de veure què passa aquest 2017) ens diu que s’han recollit per reciclar correctament 3.656 telèfons, 21 tauletes i 1.287 carregadors, més 172 telèfons encara operatius que s’han destinat a reutilització. Una xifra realment molt notable que ens aporta informació de com d’abundants són els residus electrònics (e-waste en anglès).

En aquest sentit, la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) calcula en més de 5.000 milions els usuaris de mòbil al món, un nombre que creix any rere any. Considerant que, segons Greenpeace, els telèfons mòbils als països desenvolupats tenen un cicle de vida de només dos anys (i encara gràcies, de vegades), el resultat és una gran quantitat de residus electrònics en forma de telèfons i consumibles que, segons algunes estimacions, volta els 105 milions de terminals a l’any a Europa (el 4% del total de residus del continent), 130 milions als Estats Units o 70 milions a la Xina, aquesta darrera xifra en un clar i incessant creixement.

Aquest tipus de residu és potencialment molt problemàtic per al medi ambient i la salut, no només per la seva abundància, sinó pels riscos que comporten els seus components si no es tracten amb els processos adequats. De fet, la pol·lució associada a la gestió incorrecta d’aquest residu electrònic és un important problema ambiental, especialment pel que fa a l’alliberament descontrolat al medi dels seus components perillosos, que en el cas dels mòbils inclouen metalls tòxics com l’arsènic, l’antimoni, el beril·li, el cadmi, el coure, el plom, el mercuri, el níquel i el zinc.

Però no es tracta només de prevenir la contaminació associada a aquest tipus de residu, ja que a la pràctica i en clau d’economia circular és important veure que una correcta gestió assegura que els materials que els componen puguin ser recuperats com a recursos. De fet, més del 90% dels components dels telèfons mòbils es poden recuperar i reutilitzar, sobretot el plàstic, la fibra de vidre i els metalls (especialment el coure, el ferro, l’estany i els metalls preciosos). Potser el reciclatge més costós és el de les bateries, perquè contenen metalls potencialment tòxics com el níquel i el cadmi, però també és factible. Aquest reciclatge facilita que no sigui necessari tornar a engegar els processos per obtenir noves matèries primeres, amb l’estalvi de recursos i energia que això suposa, a més de moltes altres derivades socioambientals de les quals sovint els consumidors no som conscients, però hi són. Un exemple és el que passa amb el coltan –una barreja dels minerals de columbita i tantalita– que s’empra en la fabricació de condensadors presents en gran quantitat de dispositius electrònics com els telèfons mòbils, però també els DVD, els ordinadors portàtils, etc. És sabut que entorn de la producció de coltan hi ha importants conflictes, no tan sols econòmics (pobresa, explotació laboral, tràfic il·legal, etc.), sinó també de caràcter humanitari (conflictes armats) i ambiental.

I què podem fer nosaltres, els ciutadans, per contribuir a prevenir aquesta problemàtica local i global? En primer lloc, podem fer un consum més responsable dels aparells electrònics i elèctrics, intentant apostar al màxim per aquells que tinguin un cicle de vida més llarg, i també per les alternatives que tenim per ajudar a aquesta longevitat, com ara reparar o simplement mirar de no caure en la moda de «jubilar» aparells que encara funcionen ben correctament. I, en segon lloc, si en tenim, d’aquests residus (de vegades només cal regirar calaixos), assegurar-nos que es gestionen correctament, portant-los a reciclar a la Fira (que a més té premi!) o bé a les deixalleries del país.