Sitges: 50 anys de cinema

D’aquí poc menys d’un mes es donarà el tret de sortida a la que ha de ser l’edició més especial del festival de Sitges, el Festival internacional de cinema fantàstic de Catalunya. Per als qui ens dediquem al món dels festivals, del cinema o de la cultura en general, és una cita anual ineludible. I més en aquesta 50a edició. Que un esdeveniment com aquest assoleixi el mig segle de vida és sens dubte un motiu d’alegria i celebració.

Diverses generacions de cineastes han desfilat any rere any per la catifa vermella de Sitges i les seves pel·lícules han deixat petjada en l’imaginari dels milers d’espectadors que han pogut gaudir d’una programació aterridora i cada vegada més extensa –inclús es podria dir que en ocasions fins i tot massa extensa per només deu dies de programació–. Però del que no hi ha dubte és que si s’ha assolit aquesta sorprenent xifra d’edicions és perquè les coses s’han fet ben fetes. Des de la direcció, passant pels empleats, fins a arribar a l’enorme grup de voluntaris o ciutadans que s’han bolcat en l’esdeveniment. Una de les coses més admirables d’aquest festival és la seva relació amb la població que l’acull. Durant els dies de celebració, el cinema –concretament el cinema fantàstic o de terror– es respira en qualsevol racó, comerç, aparador o restaurant. Tot Sitges viu el festival. I tot Sitges sap que es tracta d’una oportunitat única per situar la població en el mapa, almenys durant uns dies. Es tracta d’una mostra inequívoca del valor i el retorn que la cultura i el cine poden reportar a qualsevol indret capaç d’aprofitar un esdeveniment com aquest. Malauradament, sembla que a Andorra estem lluny d’entendre-ho. Què hi farem.

L’any passat, quan Àngel Sala va venir a fer una xerrada sobre Blade Runner en el marc de l’exposició Robots en el cinema de ciència-ficció, ja ens va avançar que aquesta edició seria fascinant. I el que n’ha transcendit no decep: hi haurà la presència d’estrelles internacionals com Susan Sarandon, Guillermo del Toro, Dario Argento i William Friedkin. Es projectaran els nous films de Takashi Miike, Brian O’Malley o S. Craig Zahler, es farà una retrospectiva sobre la figura de Dràcula, l’estrena en exclusiva de la segona temporada de Stranger Things, la mítica zombiewalk... En definitiva, un ventall de propostes per a tots els gustos. I és que no hi ha hagut un sol any que no hagi marxat d’allà pensant en la sort que he tingut de gaudir de pel·lícules genials i esfereïdores que difícilment hauria pogut veure en altres cinemes o circuits comercials. A tots ens agrada passar por, encara que sigui de forma controlada i en una sala a les fosques, i no se m’acut millor lloc on fer-ho que en el festival de cinema de terror per excel·lència. Així que no sigueu gallines i animeu-vos a celebrar aquests 50 anys de cinema en estat pur.