Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de HMas

Hèctor Mas

Cineasta

 

 

Sitges: una estratègia difícil d’entendre




Diumenge passat el festival de cinema fantàstic de Sitges va arribar al final de la seva 51a edició. Per la catifa vermella hi hem pogut veure desfilar estrelles de l’alçada d’Ed Harris, Nicolas Cage, Tilda Swinton, M. Night Shyamalan, Peter Weir i... també youtubers. Sí, youtubers. Ha estat l’any d’internet i les propostes d’aquesta mena de gurus online que compten amb milers de seguidors disposats a tot per venerar els seus ídols. I quan dic a tot, és a tot. 
Situem-nos: Sitges, en una arriscada decisió de programació, ha optat per donar cabuda a propostes d’aquests joves creadors audiovisuals. No sóc, ho admeto, un gran coneixedor d’aquest món, però no cal tenir moltes llums per veure que, en la majoria de casos, els seus continguts disten molt de tenir uns mínims de qualitat acceptables. Per a gustos, colors, això sí.
Doncs bé, el senyor Ismael Prego, altrament dit Wismichu, un d’aquests il·luminats de la xarxa, presenta un projecte titulat Bocadillo i ho ven com la seva primera pel·lícula. Ningú sap de què es tracta. Lògicament, vist el nombre i la qualitat dels seus seguidors, l’aforament s’omple. La pel·lícula comença i... sorpresa! A la pantalla es veu una merda descomunal: una escena repetida 100 vegades, 100. Amb el pas dels minuts, el nerviosisme va en augment i el personal –que prèviament ha pagat l’entrada– va abandonant la sala entre crits, xiulets i insults, i omplint les xarxes de comentaris d’allò més simpàtics.
Resulta que tot és un experiment. Que el responsable volia captar la reacció del públic per fer un documental que penjarà a la xarxa en breu. Doncs em sap greu però aquesta proposta d’original no en té res. I em sembla lamentable que un festival com Sitges –el mateix Àngel Salav va haver d’excusar-se en roda de premsa– no tingui més control sobre les propostes que programa. Com pot ser que es reservi una bona franja horària a una proposta paupèrrima com aquesta, i en canvi els curtmetratges de secció oficial –si, oficial!– siguin relegats a la Tramuntana, un espai que amb prou feines pot ser considerat sala de cinema? Ja coneixeu la resposta: pel ganxo comercial o publicitari.
Doncs és una llàstima. Els senyors de Sitges poden molestar-se, però no s’ha parat de parlar del festival arreu. Com ja va passar a Cannes anys enrere amb la polèmica nazi de Lars Von Trier. Clar que allà parlàvem del prestigiós director danès, i aquí d’un tal Wismichu... però mira!
Al nano la jugada tampoc li ha sortit malament. Fins i tot jo estic escrivint sobre ell al Bondia. El que no pot ser de cap manera és que en tota aquesta jugada més o menys encertada o orquestrada, qui hi surti perdent siguem els espectadors.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte