Bon dia a tothom,

Smile vol dir riure, riure per no plorar. Shoppping vol dir comprar i mile vol dir milla (ni metro ni quilòmetro). I Mickey vol dir Miquelet i Mouse vol dir ratolí. Ho explico per als que no sabem anglès a la perfecció i tinguem clar quins són els nostres signes d’identitat com a país: “La calle de las tiendas” i “los dibujos animados”. Us asseguro que m’ha retornat a la meva infantesa dels anys 60-70 i la televisió en blanc i negre. Però en anglès, que fa més cool (es pronuncia cul però no vol dir el mateix).

També ho són, de signes d’identitat, l’heliport, The Cloud, el Casino de les Valls i el museu nacional.

Crec que un bon turista pot començar una ruta arribant amb helicòpter, amb el Mickey Mouse de guia per aquests monuments abans esmentats i acabar al carrer de les botigues. Així es podrà fer una idea clara del que és Andorra. En acabar que ingressi el sobrant en un compte a BPA i demani hora per a la pròxima visita a una de les meravelloses clíniques (Institut Baselga d’Oncologia, Institut Marqués de Reproducció Assistida...) que s’han instal·lat gràcies a l’obertura econòmica.

Però, si us plau, que ningú els parli d’esglésies romàniques (per això ja hi ha la Vall de Boí), ni de cases-museu (que són molt avorrides i cada any hi va menys gent), ni de la Vall del Madriu (Patrimoni de la Humanitat que no la coneix ni Déu), ni dels parcs naturals del Comapedrosa ni de Sorteny, ni... Tot això és per a gent culta i una mica excursionista i podrien donar una visió distorsionada del país, abundant massa en la bellesa natural i el paisatge. I tot això no dona menjar al carrer de les botigues, àlies Shopping Mile.

Evidentment també cal amagar tant com puguem tot el que faci olor de passat si no és per commemorar pariatges o Consell de la Terra per demostrar-nos que venim de lluny. El passat d’Andorra és lleig, és pobre, i no lliga amb la imatge d’abundor i riquesa que hem de promocionar. Els nostres avantpassats no són dignes de ser ensenyats perquè la gent tampoc no es faci una mala imatge del “miracle” d’aquest país.

En un país on el salari mitjà són 2.118 euros, on venen milions de turistes i excursionistes a l’any, on el Cirque du Soleil fa estada durant un mes, on esportistes d’elit, influencers, youtubers, i d’altra gent del món mundial hi té establerta residència, on la gent està acostumada a fer cues quilomètriques per entrar i sortir de les nostres fronteres on venen a gaudir tan sols unes hores, és evident que necessitem un idioma comú per poder-nos entendre. I donat que el nostre idioma oficial, i l’únic país del món que l’utilitza a l’ONU, és el català, utilitzarem l’anglès perquè, com diu la Sra. Sonia Yebra, arribarem més lluny.

Tan lluny que ara que hem aconseguit superar tots els límits possibles de visitants gràcies a fer rebaixes tot l’any, a regalar entrades de Cirque, a rebentar preus d’hotels i a ofegar els petits comerços afavorint només les grans “marques” que poden permetre’s instal·lar-se a la Shopping Mile, ara el ministre Camp i el seu acòlit, Budzaku, acaben de descobrir que necessitem menys turistes i de més qualitat.

Gràcies, Sr. Ministre i companyia. Gràcies, Govern dels millors. Gràcies per demostrar-nos que la vostra marxa ens farà lliures (durant uns dies). Gràcies per demostrar-nos que la vostra ignorància i supèrbia no pot ser superada per cap de nosaltres.

Per cert, encara que hàgiu marxat, us convidarem a la inauguració del canvi de nom de la plaça de les Arcades pel de Retching Square. Aquest deu ser el sentiment que us despertem quan sentiu parlar de nosaltres tant al Comú com al Govern. I com que volem arribar molt lluny també uns esperem a tots per fer-nos una foto fantàstica. Segur que els turistes ens entendran millor amb aquest nom i potser aconseguim que ens vinguin a veure “per morbo”.

Au, bon dia tingueu i smile per no retching!