Andorra està d’enhorabona si mireu els resultats dels Jocs Olímpics. Joan Verdú es va classificar novè a la prova del gegant la setmana passada, el millor resultat  per a un esquiador andorrà en uns Jocs Olímpics d’hivern. Maeva Estévez, la surfista carismàtica i exitosa, abanderada d’Andorra a la cerimònia dels Jocs, va arribar 31a. Una proesa quan s’estima que Andorra difícilment arriba a 20 surfistes de neu federats comparat amb les desenes de milers en altres països! Per no parlar de Cande Moreno, que va acabar 12a a la combinada, en el millor resultat d’una esquiadora andorrana en la història olímpica.
Donats els èxits d’aquesta elit, i mirant les pistes de Grandvalira o Vallnord qualsevol dia d’hivern, plens d’adolescents surfistes de neu, un podria deduir lògicament que Andorra és un paradís per a surfistes de neu. Res més lluny de la realitat. Gairebé tots els boarders que un veu a les seves pistes són turistes,  i de fet avui a Andorra només hi ha una desena de nens practicant snowboard en clubs!
La raó d’aquesta incomprensible i trista situació? Avui, per a un nen resident a Andorra és molt difícil i car poder ser un snowboarder. A més, és gairebé impossible practicar el seu esport, ja que un nen no pot anar amb la seva taula de surf de neu a l’escola els dies d’esquí escolar, ja que el sistema no té professors de surf de neu a disposició. De fet, quan veuen un nen que vol fer snow li fan entendre que s’ha de posar esquís o quedar-se a l’escola! Els pares de dos joves boarders de 6 i 8 anys, Janusz i Vlasta Jezowicz ho expliquen: “El dia de l’esquí escolar, l’Antonio i l’Alberto han d’anar amb un monitor que nosaltres paguem perquè no se sentin menys i puguin fer el seu esport com qualsevol nen esquiador de la classe. Però, què fan els pares que no s’ho poden permetre? Això crea desconfiança dels pares envers el surf de neu i és així que Andorra compta amb menys d’1% de surfistes de neu. Una pena i una de les raons per les quals marxarem del país al juny”.
Enric Fernández, membre de la junta de l’Esquí Club Pas-Grau Roig, responsable snowboard i membre del comitè surf de neu de la FAE, ho explica: “El problema és la base. En esports minoritaris els federats són pocs,  perquè no hi ha suficients mitjans als clubs per als snowboarders. Tot i tenir Grandvalira i Vallnord amb els seus magnífics snow parks i nombrosos clubs d’esquí, el 360 Extrem,  necessitaríem fomentar les sinergies entre tots els clubs, amb col·laboració de les escoles d’esquí, perquè es puguin posar més mitjans a disposició dels joves riders. Nosaltres vam unir fa unes temporades les seccions de surf de neu del PCGR i ECOA i vam arribar només a tenir 8 riders en el programa de competició.  Les estratègies per tenir més corredors? Treballar la base, amb activitats a les escoles, en l’esquí escolar oferir aquesta disciplina a primera ensenyança perquè els nens que vulguin puguin triar fer snow. Alguns campionats de surf de neu com l’SBX  han anat desapareixent. Una llàstima. Per l’snowboard queda encara molt per fer. Per altra part veiem un nou projecte amb molta il·lusió: el nou club de freestyle AFC, i ara intenten consolidar i fer créixer el freestyle a Andorra.”
Tant de bo un dia tots els nens que senten passió pel surf de neu puguin ser tan ajudats i considerats com els esquiadors. I tant de bo també, que cap família hagi de marxar del país en el futur per permetre als seus nens viure la seva passió.
L’Enric, que durant el dia és director banca institucional a MoraBanc, apunta: “En altres països de neu, com França, Suïssa o Canadà, hi ha moltes facilitats per als nens apassionats per l’snow. A Andorra, és a partir dels 14 anys que hi ha un programa de seguiment de la FAE d’snow, no obstant això, ara mateix només hi ha 4 riders perquè durant molts anys, els pares s’han qüestionat en categories inferiors que els seus fills practiquen aquesta disciplina”.
També en els esports, no només a l’economia, toca abraçar la diversificació i la pluralitat. Com a país de neu, anivellar les coses entre l’esquí i l’snowboard sembla urgent. Potser la Federació andorrana hauria de buscar espònsors corporatius per abaixar el cost per als nens que vulguin exercir aquesta passió? Hi ha solucions si Andorra reconeix la importància d’enviar més Maevas als propers Jocs Olímpics d’hivern. Seria un benefici formidable pel que fa a la imatge d’Andorra, que compensaria amb escreix els pocs milers d’euros que caldrà invertir fins que hi hagi un 10% o 20% de nens que puguin triar el surf de neu, perquè aquest esport es tracta amb els mateixos avantatges que l’esquí.