Sobirania i diplomàcia

“La diplomàcia, i sobretot la insistència han dut finalment els seus fruits. Molt bona feina del Govern d’Andorra.” D’aquesta manera reaccionava divendres passat, a través de les xarxes socials, un conseller general de la majoria parlamentària després de l’anunci del cap de Govern que es mantenia la lliure mobilitat amb Catalunya i la resta de l’Estat espanyol si bé, com no pot ser d’una altra manera, un cop al destí cal respectar les restriccions que siguin vigents en aquell moment.

Segur que després dels diferents sainets amb declaracions, contradeclaracions, interpretacions contradictòries, espolsar-se responsabilitats argumentant que això o allò era competència d’un altre executiu i de tot el vodevil viscut molts ciutadans estaran tant o més contents que el conseller general pel que, tret d’un nou gir inesperat, pugui comportar aquesta lliure mobilitat amb el país veí del sud de cara a la tan necessitada arribada de turistes al país.

Ara bé, i sobretot després d’escoltar el cap de Govern afirmar que “Andorra s’està beneficiant de la condició de ser un Estat tercer i sobirà”, em perdonarà el conseller que discrepi sobre el paper de la nostra diplomàcia i de la “molt bona feina” del Govern. I és que cal tenir present que la condició d’Estat tercer i sobirà Andorra no l’ha obtingut ara, sinó que ja la tenia de fa força segles, i que el tracte com a tal, el mateix que ja donava Espanya i Catalunya a francesos, alemanys, holandesos o belgues ja el podia tenir d’entrada. Potser estaria bé que la diplomàcia i el Govern expliquessin la “insistència” a voler equiparar-se a l’Alt Urgell i no a qualsevol Estat tercer i sobirà.