Sobre coets i altres temes ‘low cost’

Ens despertàvem ahir amb la notícia de l’enlairament del coet Falcon Heavy, de l’empresa privada SpaceX, des del Centre Espacial John F. Kennedy, a Cap Canaveral, a Florida. En el seu primer vol, s’informava, el coet col·locarà a l’espai un automòbil elèctric Tesla. El cost de tot plegat, 90 milions de dòlars; per això es veu que el coet és low cost. Necessari? Imprescindible en la carrera espacial? Lluïment del senyor que es pot gastar aquests diners per fer realitat el seu somni? Segurament hi haurà opinions per a tots els gustos. Ara bé, quan algunes entitats arrelades al país, expertes en solidaritat, ens fan tocar de peus a terra i ens diuen que 815 milions de persones del planeta terra passaven fam el 2016, que la desnutrició crònica infantil afectava 155 milions de nens menors de 5 anys, que hi havia més de 15 milions de desplaçats a causa de les crisis alimentàries provocades pels conflictes, i que aquesta xifra havia augmentat en 40 milions respecte del 2015, senzillament m’esgarrifo. I no puc deixar de pensar quines dades seran les del 2017 i quantes d’aquestes persones hauran mort de gana i ja només seran xifres del darrer informe d’un organisme internacional. I pensar que amb el preu d’un coet de baix cost moltes dones i homes podrien viure amb dignitat. I la dignitat humana no és pas un tema barat, crec que és el més preuat que tenim. Per cert, quan sento aquests dies que la reivindicació d’alguns passa per una vaga remunerada, em quedo estupefacta, però és que potser vinc d’una altra galàxia, amb bitllet low cost, of course!