Sobre consciència i responsabilitat
Recordo haver llegit no fa massa, dues o tres setmanes a tot estirar, un article d’opinió signat per quatre consellers generals del grup parlamentari demòcrata en el qual recriminaven a la parlamentària liberal Judith Pallarés –suposo perquè és qui la va defensar davant la cambra– la presentació d’una esmena a la totalitat al projecte de llei d’ocupació i que el considerés innecessari, massa intervencionista i feixuc. I recordo també, i de ben segur que ja em corregiran si l’erro, que parlaven d’esmenar a consciència i amb responsabilitat.
Doncs bé, encara no una setmana després, els mateixos quatre consellers, amb la resta de companys de grup òbviament, signaven l’escrit en què sol·licitaven a Sindicatura que acordés, com així ha estat, el caràcter d’urgent per a 13 projectes i proposicions de llei que es trobaven en període de presentació d’esmenes. D’aquesta manera, s’obria la porta que els parlamentaris poguessin treballar, en els tot just tres mesos que queden abans de la dissolució de la cambra, gairebé una trentena de textos legislatius, entre els quals el projecte de pressupost, que ja compta amb una tramitació prioritària.
Suposo que aquests quatre consellers esperen també que des de l’oposició –com de ben segur es farà des de la majoria demòcrata– s’esmeni a consciència i amb responsabilitat tota aquesta colla de textos, i a més a més es faci de la forma més ràpida possible per tal que en aquests tres mesos puguin veure la llum iniciatives que eren al programa electoral de DA el 2011 i que en gairebé vuit anys, i dues majories absolutes, no s’han fet.