Sobre cossos en venda

Justament aquesta setmana ho deia en aquest mateix diari el president del Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra: l’eufemísticament anomenada maternitat subrogada no és res més que comercialitzar amb el cos humà. Posar a disposició d’algú amb capacitat de pagar –això ja no ho afirmava ell– una dona que farà d’incubadora del que serà el seu fill biològic –aspecte molt important en aquest assumpte–. El Comitè Nacional de Bioètica exposa, molt diplomàticament, que és una qüestió que cal “pensar” perquè és al legislador a qui correspon posicionar-se. Esperem que arribats a aquest punt primi el seny i es prioritzin els drets dels més dèbils. Perquè és ben sabut que allà on els ventres de lloguer són una pràctica legalitzada les dones gestants sempre són, en la immensa majoria, aquelles que tenen menys recursos econòmics. Perquè ens horroritzaria saber que en aquest país hi ha granges de dones que fan de portadores d’infants perquè després d’altres es responsabilitzin de la seva criança. Dones a les quals es nega la capacitat d’elegir sobre l’embaràs, sobre el futur “fill”, i que en el cas d’incompliment del contracte són penalitzades. Les ànsies de fer amb tot negoci i de poder tenir per tots els mitjans possibles descendència, que sobretot sigui de la nostra sang –quina cosa més arcaica!–, no ens ha de deslliurar de garantir el respecte pels drets humans. I la maternitat per substitució hi està ben bé en contra. Que no poder presumir de prole no és cap fatalitat, ben al contrari.