Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de OVilella

Oriol Vilella Sala

Músic

 

 

Sobre els drets d’autor




Segons sembla, la implantació del tarifari de la SDADV ha unit les emissores de ràdio privades que han ensenyat l’urpa per tal de no pagar uns drets d’autor reconeguts legalment i internacionalment. Fixeu-vos si són importants els drets d’autor que fins i tot la Declaració Universal dels Drets Humans en parla a l’article 27,2: “Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.” O sigui, que els drets d’autor formen part dels drets humans.

¿Oi que ens agrada escoltar la ràdio? ¿Oi que ens agrada mirar la televisió?
Doncs lamento comunicar-vos que si volem continuar fent aquestes activitats, ens hem de posar al dia com des de l’any 1886 ho han fet 171 estats, la gran majoria de països del món que són part del Conveni de Berna, entre els quals Andorra; no complir aquest conveni pot arrossegar sancions i evidentment el desprestigi internacional, una vegada més.

Andorra ja paga els drets d’autors i drets veïns audiovisuals i per això podem veure tantes cadenes de televisió a casa nostra, de manera legal. Però encara no paguem els drets d’autor i drets veïns musicals, els que es generen d’escoltar la ràdio i veure actuacions en directe. La implantació d’aquests serà a partir de l’1 de gener, però els principals actors, els que fan servir la música com a matèria primera per les seves empreses, no volen ni entrar a negociar les tarifes que la SDADV ha proposat. És com si un fabricant de filferro no volgués pagar el ferro que li cal per poder fabricar el seu producte.

Sembla que la gran preocupació de les emissores de ràdio és que gran part de la recaptació marxarà del país, cap als autors estrangers que ells mateixos programen. Tinc la solució a aquesta inquietud, que programin només música andorrana, aleshores els calés de la recaptació de la societat d’autors es quedaran al nostre país.

Si volem ser un país normal, hem de complir les normes internacionals. Si no ho fem, ens podem quedar sense escoltar música per internet de manera legal, ja que les multinacionals ens poden geocapar, que per als qui no ho sàpiguen vol dir que no deixaran que els seus continguts es puguin veure al nostre territori, fàcil de fer a partir de les IP dels ordinadors i no cedint les freqüències de les emissores estrangeres.

O sigui que davant del temor de les emissores privades que insinuen que la SDADV pot contribuir a fer d’Andorra un país sense música –és el que deien al comunicat: literalment!–, en la meva humil opinió crec que seran les emissores, amb la seva actitud, les que contribuiran a deixar el país sense música. El que han de fer és el que fan totes les emissores del món: pagar drets d’autor. Durant anys no ho han fet gràcies a un buit legal, bàsicament perquè no s’havia constituït la SDADV segons ho requeria la llei de drets d’autor i drets veïns del 1999, però aquests costums no tenen lloc en un Estat modern.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte