En el passat Consell de preguntes, des del nostre grup parlamentari vam voler posar el focus en una qüestió que afecta directament la vida de molta gent: els drets dels treballadors i treballadores d’Andorra.
Ho vam fer arran del darrer informe del Comitè Europeu de Drets Socials sobre l’aplicació de la Carta Social Europea al nostre país. I les conclusions són clares i preocupants: dels set àmbits analitzats en matèria laboral, Andorra només en compleix plenament un. Sis presenten conclusions de no conformitat. 
Això no és una qüestió menor. És el diagnòstic que fa un organisme europeu independent sobre com estan avui els drets laborals al nostre país.
Malgrat això, la primera reacció del Govern ha estat relativitzar l’informe. Però des del nostre grup creiem que el que cal és tot el contrari: escoltar, analitzar i actuar.
Perquè el que posa sobre la taula aquest informe és una realitat que molts treballadors i treballadores ja coneixen: jornades laborals massa llargues en alguns sectors, una protecció insuficient davant dels riscos psicosocials, dificultats per a la negociació col·lectiva i uns drets sindicals encara febles. 
A tot això s’hi suma una altra realitat que no podem ignorar: la bretxa salarial entre homes i dones continua sent important. Segons l’informe, les dones perceben aproximadament el 80,6% del salari mitjà dels homes. 
Quan parlem d’aquestes dades no estem parlant només d’indicadors tècnics. Estem parlant de la vida quotidiana de moltes persones que treballen, que aixequen el país cada dia i que, malgrat això, cada vegada tenen més dificultats per arribar a final de mes.
I si a aquesta realitat hi afegim la crisi de l’habitatge i la pressió sobre els salaris, el resultat és que cada cop hi ha més gent que sent que treballar ja no garanteix una vida digna.
A més, aquestes mancances també afecten el futur del país. Sovint ens preguntem per què és tan difícil atreure professionals qualificats a Andorra. Però la resposta és bastant evident: si les condicions de vida i de treball no són competitives, el talent marxa o simplement no arriba.
També és evident que el nostre model de diàleg social és encara massa feble. La baixa sindicalització i les dificultats per impulsar la negociació col·lectiva mostren que encara tenim molt marge de millora.
Des del Partit Socialdemòcrata sempre hem defensat que un país modern necessita un model laboral equilibrat, amb diàleg social real i amb drets laborals forts.
Per això vam voler portar aquest debat al Consell General. Perquè creiem que aquest informe hauria de ser un toc d’alerta.
Andorra pot i ha d’avançar cap a estàndards europeus més exigents en drets laborals.
Perquè al final la qüestió és molt senzilla: defensar els drets dels treballadors i treballadores és també defensar el futur del nostre país.