Sobre fleumes i diarrees

Quin cangueli, ¿veritat?, amb l’aigua contaminada! Només veure-la ja ens agafa mal de panxa. La psicosi va més enllà de la marca innombrable i, avui, qualsevol ampolla provoca sospita. I més després de saber que, segons les normatives europees en la matèria, les anàlisis que es fan arreu no permeten detectar els virus. És clar que si fins ara, al vell continent, encara no ens hem mort per aquestes causes deu ser que la qüestió no és per alarmar-se. Saben què els dic, ¿doncs? Millor veure aigua de l’aixeta. Que si mai ens fa mal almenys no ens hauran rascat la butxaca. Que, tal com diuen les autoritats sanitàries, una gastroenteritis en 48 hores està superada. Que no estarem piocs per sempre més. Vaja, que som molt fleumes. Per unes simples diarrees ja pensem que ens hi va la vida. Intoxicació! Terror! Fi del món! Res. Tinc una proposta. Ara que estem animats a fer xivarri, a denunciar, podríem fer el mateix amb altres elements externs que ens provoquen malalties. I per cert, molt més greus, almenys al país en què vivim. Podríem denunciar les indústries automobilístiques, per posar-ne només un exemple, causants també de la pol·lució, tenint en compte que els metges ens recomanen evitar-la (encara estem buscant com). O la indústria de l’alimentació, un altre exemple, que utilitza en els seus productes (sovint prou deliciosos al gust) altes dosis de greixos saturats, que acaben provocant-nos complicacions importants en la salut. Podríem deixar de ser tan fleumes i passar a ser més valents.