Sobre la circularitat econòmica

Hi ha conceptes que apareixen i són efímers, modes o tendències passatgeres que acaben esvaint-se quan el seu impacte queda localitzat o és marginal. En el cas del concepte circularitat associat a un nou model econòmic, podem dir que ja és una veritable realitat. L’impuls que la pròpia Unió Europea està donant als programes d’economia circular, així com la implicació de molts països en les potencialitats d’aquest model pels beneficis i el retorn que suposa, fan que l’efecte sigui ja irreversible. La conscienciació amb la conservació del nostre entorn i la lluita contra el canvi climàtic que cada cop pren més força d’entre les noves generacions asseguren el compromís d’una societat cada vegada més socialment responsable.
L’evolució cap a una economia circular permet, d’una banda, reduir la pressió sobre el nostre entorn natural fent més sostenible el subministrament de les matèries primeres de les que disposem. D’altra banda, les innovacions que requereix el trànsit cap a un model circular poden tenir un gran impacte sobre la competitivitat i la qualitat del creixement econòmic. A mitjà i llarg termini Andorra ha de poder fer front a tres reptes importants a través d’aquest model circular; reduir la dependència energètica, aconseguir un model de turisme sostenible i generar nous models de negoci.
En aquest sentit, el Govern porta temps treballant en la sostenibilitat energètica i també en la disminució de la dependència energètica, i projectes com l’establiment de xarxes de calor en són un bon exemple. Gràcies a la política de reciclatge dins d’una estratègia d’economia circular, podrem també convertir el màxim de residus en recursos, el que suposarà allargar el cicle de vida dels productes i ajudar a conservar els recursos naturals, que no il·limitats.
Un país que té una superfície de 468 quilòmetres quadrats i que rep més de vuit milions de visitants ha de fer un pas decidit cap a un model turístic més sostenible, una reflexió que implica sector públic i privat. Garantir l’equilibri entre l’activitat econòmica i la sostenibilitat mediambiental implica, sense cap mena de dubte, l’establiment d’un model d’economia més compromesa, i l’alineament d’Andorra amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030 de les Nacions Unides. Un model de turisme més ecològic en el qual els productes locals i de proximitat han de guanyar pes amb l’impuls de xarxes locals de proveïment d’aliments com el projecte de la Regió Econòmica dels Pirineus.
Per últim, assolir noves oportunitats de negoci des d’un plantejament d’economia circular, passa per potenciar models de negoci basats en l’ús més que en la propietat. Parlem de vendre serveis en lloc d’unitats de productes, permetent al prestador del servei tenir un major control del producte en el cicle. L’equilibri entre el creixement, la sostenibilitat i l’ús responsable dels recursos no és incompatible, tot el contrari. L’encariment dels recursos, la valorització dels productes de proximitat, i la recerca d’una experiència dels consumidors en tot el procés de compra i ús dels productes o serveis, obren un nou horitzó de moltes possibilitats i noves oportunitats.
Aquest nou enfocament econòmic ha de permetre que el sector públic i el privat s’impliquin i assumeixin d’una manera més decidida el rol que desenvolupen en l’entorn i la societat, el que suposa unes polítiques de responsabilitat social corporativa clares, valentes i decidides que reverteixin en un millor benefici per a tots.