L’any 1874 el pare Lluis Ignasi Fiter, novici de la companyia de Jesús, escriu: Història i Novena de Nostra Senyora de Meritxell. El pare Fiter vol agrair “els molts favors” concedits a la Companyia de Jesús en els tres anys de permanència a les valls. També vol que aquest llibre sigui un “record religiós” i “memòria”, que “servirà perque jamay se obliden las glorias y los favors de Nostra Senyora de Meritxell”. Aquest llibre va ajudar a despertar i propagar la devoció d’aquest Santuari marià.
El pare Fiter explica, en el capítol IX, alguns “casos extraordinaris obrats per Nostra Senyora de Meritxell”. El primer fet que relata és la protecció atorgada el 1730 a Miquel Duedra, veí de Canillo, quan uns lladres li van robar una maleta amb una gran quantitat de diners que havia obtingut amb la venda d’una partida de bestiar. Quan el Miquel portava les maletes fou espiat per tres lladres armats i muntats a cavalls que es van apoderar dels seus diners. En aquell moment, el Miquel invocà l’auxili de Nostra Senyora de Meritxell i a l’instant, els lladres van deixar la maleta i van desistir del furt. 
Nostra Senyora de Meritxell també va auxiliar el Joan Caixal, veí del Tarter, l’abril del 1794, quan el van detenir els gendarmes francesos, sospitant que era un espia. Seguidament, va ser detingut un amic seu, el Jaume Bundancia, que va anar a rescatar-lo. Era tan greu l’acusació que pesava sobre ells que temien ser guillotinats. Aquests dos homes es van encomanar a la Verge de Meritxell i dos dies després van ser alliberats sense cap càrrec. Aquest fet també l’explica el reverend Antoni Puig al pròleg  del Manual Digest.
Un altre fet “extraordinari” succeí l’any 1865 amb la guarició de l’Antón Areny Bonavida, veí de Canillo, el qual patia un “mal greu” incurable. L’Anton va demanar auxili a la Verge de Meritxell, i va encarregar una missa al Santuari. En aquell moment es va sentir curat.
També explica que el 14 d’agost de l’any 1869, Mariano Guillém, artiller i veí d’Encamp, carregava un canó en Pitxelier, per fer salva a Napoleó. El canó es va disparar, de forma accidental, i va ferir greument el Mariano al cap i al pit. Tal era la gravetat que els metges el donaven per perdut. La mare de Mariano va pregar a la Verge de Meritxell i, al cap de poc temps, va quedar curat sense quedar-li cap mena de seqüela.
Segueix relatant el pare Fiter, que a finals de setembre de l’any 1873, el rector d’Arfa, D. Joseph Mora, havia perdut la vista i es dirigia cap a França buscant la seva curació. Passant per les calls d’Andorra, va anar al Santuari de la Verge de Meritxell, fent-li el vot de celebrar una missa a la seva tornada de França, si la Verge li concedia la gràcia de poder veure-hi. Immediatament després de fer el vot, va començar a veure-hi. El mateix prevere va explicar el seu cas al rector de Canillo, com un fet miraculós.
Si parlem de fets miraculosos no es pot oblidar que l’any 1822 el prevere de Canillo, mossèn Antoni Soler, i l’ermità de Meritxell, Joan Mora, van veure “caure llàgrimes de la imatge”. El motiu del plor de la Verge és que havia estat robada la corona de la Verge i altres objectes de culte del Santuari. Segons fonts del pare Fiter, la Verge de Meritxell també va “plorar” l’any 1833, sent prevere de Canillo, mossèn Joan Casanovas, per la gran sequera que va patir el país.
El pare Lluís Ignasi Fiter finalitza aquest capítol amb les següents paraules:
“Seria cosa de may acabar referir un per un los favors y curacions especials concedits per Nostra Senyora de Meritxell; perque no hi ha malaltia que no haja lliurat, no hi ha perill de que no haja lliurat, no hi ha gracia que no haja otorgat, ni benefici que no haja concedit; y aixó en totas épocas, edats, condicions y circumstancias. Lo prólech del Manual Digest consigna aquesta veritat, tan sabuda en las Valls…”