Diari digital d'Andorra Bondia

Sobre la lucidesa


Escrit per: 
Miquel Bru, coach i formador a particulars i empreses

Lúcid, lúcida: aquell o aquella que comprèn amb claredat les coses, aquell o aquella que veu... ¿Es tracta solament de l’intel·lecte, o del sentit de la vista?
Si només es tractés de la comprensió intel·lectual o bé del sentit visual podríem dir que la immensa majoria de la població mundial es lúcida... ¿És així? 
Si només es tractés de comprensió intel·lectual podríem adjudicar la lucidesa a tots aquells que tenen un coeficient “normal”.  Si només fos qüestió de veure-hi (sentit de la vista) podríem adjudicar la lucidesa a tots aquells que no tenen problemes visuals. Això deixaria fora tots els invidents. Segur que tots nosaltres coneixem, o n’hem sentit a parlar, persones cegues que són molt lúcides, i també coneixem més d’una persona que hi veu força bé i que no n’és gens, de lúcida. 
Busquem, un cop més, la definició del diccionari: “Que comprèn clarament les coses. Un esperit lúcid. Un raonament lúcid. Un estil lúcid. Un moment lúcid enmig del deliri, de la febre.” Aquestes definicions ja ens deixen entreveure algunes diferències i matisos. En primer lloc ens parlen no tan sols de comprensió intel·lectual, sinó que ens amplien el camp a una comprensió més plena i profunda. Tenir un esperit lúcid juntament amb un raonament del mateix estil ens parla d’entendre amb amplitud, quasi en la totalitat, no només de reflexió cerebral. 
L’última definició ens parla de “moments”, un moment lúcid enmig del deliri, de la febre. ¿De quin deliri o febre ens parla? Evidentment hi ha molts tipus de deliri, però ho podria extrapolar als deliris de grandesa, d’egos exagerats i porucs, de pèrdua del sentit de la realitat, de mentalitats fantasioses que prenen els seus desitjos per reals...
Podria fer extensiva l’extrapolació a la febre de posseir amb avarícia, de figurar, de ser més que l’altre, de “cremar la vida” en una recerca constant i ininterrompuda de la satisfacció dels sentits, etcètera. 
¿Ens hauríem de conformar amb tenir “moments” de lucidesa? ¿“Moments” enmig d’un oceà de ceguesa, de penombra o foscor? Així doncs, no parlem només d’aquestes dues formes de lucidesa, sinó que parlem també i sobretot d’una manera d’estar, d’una manera de fer, d’una manera de Ser! 
La manera d’estar, la manera de fer i la manera de Ser que ens permetin estar, fer i Ser en plenitud, amb tots els nostres potencials realment desenvolupats; adonant-nos de tot allò que és realment transcendent i no superflu; transcendint les pautes externes imposades per una “societat” egoista i cega que només veu el profit com a virtut (costums i modes passatgeres que ens duen, si no hi posem remei, on tots sabem i on ningú de nosaltres voldria anar). 
Aquesta manera d’estar té a veure amb tenir una actitud equànime, un criteri serè, sense prejudicis, en pau amb un mateix i amb l’entorn.
La manera de fer respon a estar en pau i sobretot amb pau, tenir i fer sentir aquesta pau pròpia a tot el nostre entorn. Fer des del cor (no com una frase feta, sinó com a sentiment tangible), podent practicar allò tan antic i alhora tan actual: “No facis a ningú allò que no t’agradaria que et fessin a tu.”
Ser significa ja tenir incorporats aquest estar i aquest fer anteriors. No actuar des de l’intel·lecte o el convenciment d’allò que seria correcte i desitjable, sinó que és actuar des de la pròpia essència, sense que sigui possible actuar d’una altra manera.     
El diccionari encara ens reserva una altra perla. Lúcid: resplendent, que resplendeix. 
Així doncs, serà lúcid aquell o aquella que actuï des de l’actitud resplendent, aquell o aquella que permeti que la seva pròpia “Llum” interior es manifesti i expandeixi al seu entorn. 
¿Què entenc per “Llum”? Doncs tenir i estar en una actitud franca i oberta, sense falsedat o hipocresia; fer amb el cor i des del cor, sense egoisme exagerat; Ser “tot d’una peça”, autèntic i honest amb el més profund d’un mateix.
Segons aquesta reflexió meva, en la qual vostès poden estar d’acord o discrepar, seran/serem lúcids tots aquells que voluntàriament deixem de mirar-nos 
el melic i comencem a fer tenint en compte l’interès general real, no demagògic. 
Els invito a dir-hi la seva, perquè crec que aquesta reflexió és més que mai necessària vistes totes les situacions del nostre entorn.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte