Sobre la nova llei de la funció pública

Estem en la recta final de la legislatura i ja podríem dir que després de gairebé vuit anys DA haurà aconseguit dividir la societat andorrana de vàries formes i una d’elles és entre aquells que estigmatitzen els funcionaris i els que no. El que abans ningú tenia cap problema en dir i que ara molts eviten comentar: que són treballadors públics.
Amb el projecte de llei de la funció pública que ha presentat DA s’ha perdut l’oportunitat d’aconseguir un model durable en el temps ja que ni té el suport de bona part dels treballadors públics, ni de bona part de l’arc parlamentari. DA ha estat incapaç de proposar un model que encaixés amb els reptes del país, i han acabat fent passar el clau per la cabota a un any del final del mandat, per poder dir que han reformat la funció pública.
Quan un projecte de llei provoca un rebuig majoritari dels qui han de ser els articuladors, sembla que els que l’han impulsat haurien de reflexionar-hi i replantejar-se’l. Liberals d’Andorra ja vam denunciar durant els debats de les lleis dels cossos especials que el Govern no coneix el significat del mot consensuar. Consensuar no vol dir transigir en tot, però tampoc no transigir en res. Tampoc vol dir buscar un guanyador i un perdedor, sinó ser capaç d’entendre què i per què l’altra part defensa el que proposa.
Per aquesta raó volem un altre model de funció pública, i la pregunta que ens hagués agradat veure resposta en el text tramitat hauria de pivotar sobre quina administració pública vol l’administrat. Tenint clar quina administració espera el ciutadà, s’hagués hagut de construir el projecte. Un projecte transversal que vagi més enllà de replantejar els recursos humans de l’administració, però el text presentat ni tan sols inclou la regulació de la majoria de mancances que ja patia el text anterior vigent. 
Si algun efecte pot aconseguir el text de DA és el d’accentuar la desmotivació i les expectatives de creixement professional. El Govern de DA està reproduint el mateix camí que va fer la llei de l’any 2000, i que el temps ha demostrat que no és l’òptim. La renovació de la funció pública ha de passar sense dubte per una reestructuració global, que inclogui els recursos humans en una perspectiva àmplia, no només des d’una òptica econòmica i punitiva.
On està el pla de modernització que ha d’acompanyar la transformació de la funció pública en una administració moderna? No l’hem vist, i una cosa sense l’altra és fer un pedaç. Quan els liberals parlem de la necessitat d’evolucionar envers una administració digital i facilitadora, no significa buidar de recursos humans la nostra administració, sinó que cal dotar de les eines i de formació als treballadors, i donar alternatives assumibles i pactades per a aquelles persones que no estan preparades per al nou model d’administració. És del tot incongruent intentar reformar la funció pública sense que el canvi signifiqui una agilització de processos, una modernització de la formació i una optimització dels recursos tècnics, econòmics i humans i aquest repte no es pot assolir sense una estratègia clara i dibuixada.
La visió que s’ha de tenir de la funció pública és una visió global i de país si es vol fer una administració competitiva. No es tracta únicament de canviar els triennis per quinquennis i d’endurir les sancions dels funcionaris. Aquesta visió reduccionista no és la que necessita la reforma de la funció pública, el projecte ha d’anar molt més enllà. Perquè, on està el debat del futur de la funció pública? En el cost? O en la sostenibilitat? Si és en el cost, quin és l’estalvi econòmic que ha assolit DA amb aquesta llei? Si es compleixen els escenaris que DA ha previst, resulta que suposa un increment del cost. Tampoc s’entén que les contraccions siguin constants i les relacions especials vagin a l’alça, si es vol reduir el cost salarial. Perquè els Liberals no volem parlar de cost de la funció pública, sinó d’inversió en funció pública.
No podem obviar que dins del  model de funció pública que preconitzem des de Liberals, la sostenibilitat passa també per l’andorranització progressiva dels llocs de responsabilitat d’organismes públics i parapúblics com poden ser el SAAS, l’AFA, Andorra Turisme o el Gabinet Jurídic de Govern, entre altres. A Andorra tenim professionals absolutament preparats per ocupar aquests càrrecs de responsabilitat si se’ls valora de la manera adequada o se’ls forma. El temps demostrarà si l’actual text respon als futurs reptes d’Andorra.