Sobre llibres i lectures

La Unesco va proclamar l’any 1995, quan Federico Mayor Zaragoza n’era el director general, el dia 23 d’abril, Dia internacional dels llibres i dels drets d’autor.

Ben segur que es va inspirar en la tradició catalana de la diada de Sant Jordi. Tradició que aplega, a la vegada, la promoció de la cultura literària, la celebració de la galanteria amorosa i el record de l’èpica catalana, i que ens convida a una festa popular en què els llibres i les roses en són els protagonistes.

Confesso que soc de les que m’agrada regalar llibres i roses conjuntament. No comparteixo la tradició de discriminar els llibres per als homes i les flors per a les dones. Sempre, independentment del gènere, regalo un llibre i una rosa.

Reconec que tinc una veritable passió pels llibres! Formen part del meu ADN i habiten diferents indrets de casa. Em costa desprendre-me’n, ja que tinc el costum de tornar a llegir diverses vegades els llibres que em marquen. És cert que alguns m’acompanyen en moments difícils i m’ajuden a superar desànim i tristor. En particular, n’hi ha tres que em són molt preuats i que cada cop que els llegeixo m’arrenquen de la melangia o de la foscor que a voltes m’habita: Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes; La tesis de Nancy, de Ramon J. Sender, i Animal Farm, de George Orwell.

Són tres gèneres literaris i d’èpoques diferents que m’arrenquen riallades i atacs de riure benèfics, tot i que els llegeixi una i altra vegada.

Les aventures esbojarrades de Don Quixot acompanyat del seu escuder Sancho Panza, les experiències de Nancy, una nord-americana que els anys 1950 va anar a Andalusia a fer una tesi sobre els gitanos i s’acaba enamorant d’un d’ells i la revolta de les gallines contra el porc Napoleó per haver-los fet falses promeses són relats que, tot i ser de gran calat i força tràgics, il·lustren amb humor i de manera magistral situacions i fets de la nostra història.

Dit això, sempre trobo un moment, als vespres a casa o darrerament a l’hospital acompanyant una persona preuadíssima per a mi, per endinsar-me en lectures noves.

Esperonada pels exquisits relats que he llegit aquests darrers anys d’autors andorrans com Joan Peruga, amb Últim estiu a Ordino; Albert Villaró, amb La Bíblia andorrana; Ludmilla Lacueva, amb L’home de mirada clara: Charles Romeu; Pilar Burgués, amb Flaixos de llum blanca; Albert Salvadó, amb Obre els ulls i desperta; David Gálvez, amb Cartes mortes; i Josep Dallerès, amb Frontera endins; ja tinc una nova fornada de llibres d’aquests autors per descobrir.

Tenim la sort de viure en un país amb una producció literària rica i de qualitat que no té res a envejar, per exemple, a la de Catalunya. L’Assumpta i la Manela em van transportar a sentiments, maneres de viure i de sentir d’Andorra i de contrades veïnes de finals del segle XIX al segle XX, mentre que l’oficial de policia Andreu Boix semblava predir esdeveniments trasbalsadors ocorreguts a Andorra el 2015 i les observacions de Charles Romeu em recordaven el Principat des de l’inici del segle XX fins a les revoltes del 1933. A banda, la delicadesa i finesa poètica dels poemes de la Pilar i de la Marta són a cada lectura i relectura un bàlsam intel·lectual.

Ara, ja tinc els llibres embolicats que avui oferiré amb una rosa. Alguns els regalaré a persones molt properes, i anhelo, un cop aquestes s’hagin delectat amb la lectura, deixar-me portar per la lectura de narrativa o de poesia com El sindicat de l’oblit, Mort sota zero, Vacances de xics, Vuitanta-dos dies d’octubre, Del Pas de la Casa, menuda memòria i Arnes, entre d’altres.

De fet, cada dia de l’any hauria de ser 23 d’abril.