Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alba Doral

Alba Doral

Periodista

 

 

Sobre periodistes i polítics




No som un gremi amb bona premsa, ho sabem, som conscients d’un desprestigi guanyat a base d’esforç, cosa que ha de reconèixer fins la més ximpleta i amb l’ego més gran de l’ofici –i n’hi ha per organitzar unes olimpíades–. Amb tot, companys d’arreu han estat cada dia al carrer, jugant-se-la per proveir-nos d’allò que era un bé de primera necessitat –ni que sigui a l’altura del paper higiènic–: informació. Perquè fins i tot en aquests temps d’autarquia, quan cadascú es pensa capaç d’autoabastir-se’n i en què proliferen els periodistes que han aprofitat el confinament per obtenir el títol per correspondència –d’aquests també n’hi ha, i molts, als mitjans– encara ara, hi ha ciutadans que preferirien no quedar en mans de gabinets de comunicació i reporters d’ocasió, els del ditet ràpid per replicar qualsevol cosa prou sucosa i sovint tòxica que proliferi per les xarxes. Hi ha hagut molts companys al peu del canó, deia, i sembla que ara ens van cridant a tots a l’(a)normalitat. Els primers que ens reclamen són aquell col·lectiu amb qui formem una perfecta relació simbiòtica: polítics i politicastres. De tot color. Però a veure com els ho demano... ¿Podrien fer gala de mesura i no delectar-se a convocar-nos presencialment per a actes buits de contingut més enllà de les seves necessitats de dosi mediàtica? Primer, perquè els ciutadans els veuen el llautó. Segon, perquè fins i tot alguns de nosaltres convivim amb persones de risc i potser no gosem dir no, per un excés de responsabilitat o per por en una situació laboral molt fràgil. 

 

 

Comentaris: 2

Comentaris

amen, sister! S'ha d'agraïr la tasca d'uns pocs periodistes que no son altaveus de gabinets de comunicació. M'agradaria creure que no som un ramat d'ovelles incultes i que algú ha de filtra to això que hem de saber o no.
Malauradament no és el nostre cas. Si mai dius quelcom fora de la corrent de pensament única, la caverna et matxaca per que no tornis a treure el cap.
Ha arribat el dia que nosaltres, consumidors de l'informació, seguim a periodistes, com tu, i no a mitjans/clients.
De les RdP sense contingut, ja no les miro.

Retòricament em pregunto, i que consti que no et pregunto, fins a quin punt un periodista qualsevol, que no es financii amb publicitat de qualsevol tipus bancs inclosos i que no visqui d'una nòmina en qualsevol color o nom pagat per accionistes que assumeixen i paguen els fracassos fragants econòmics que financien, pot ser o pot treballar de periodista? Vist i sabut que la premsa no és el quart poder que se suposa que ha de ser per limitar el poder, i bona redundància, del poder governamental, legislatiu i policial de qualsevol Estat, gran o petit: he optat per rellegir contes curts de ficció.
I què millor un reconegut i estimat fantàstic clàssic de la literatura universal?
El Príncep Feliç de l'irlandès Oscar Wilde, del que s'ha versionat en dibuixos animats per qui no agradi de llegir. Un final trist però que acaba bé: amb un rubí per a qui més ho necessita i una parella de protagonistes ben inusual i extranya: una negra oreneta i una escultura que parla. No hi ha notícia al món que superi la realitat màgica d'Oscar Wilde.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic