És una evidència que les noves tecnologies formen part de l’evolució de la societat contemporània. La seva presència millora molts àmbits de la nostra vida, com la medicina o l’educació. Però, com tot a la vida, el seu excés o l’ús amb desconeixement pot tenir conseqüències perjudicials, sopetot per als qui precisament s’inicien en aquest ús, com els joves, però també els infants. 

Les noves tecnologies no substituiran mai la part humana i emocional. Una part que els adults hem viscut i ens ha permès formar-nos com a persones, quan els dispositius digitals no predominaven a les nostres vides. Però d’aquesta part en van mancades les noves generacions: estem assistint a una sopeexposició a les pantalles, i en edats cada vegada més primerenques, que els priven d’aquestes experiències més emocionals, vinculades al contacte humà. És una situació que em preocupa –segur que ens preocupa a tots–, sopetot entre els infants, que encara estan en una fase molt inicial de desenvolupament cognitiu, emocional, social i físic: m’espanta veure com nens d’un i dos anys fan anar el mòbil i les seves aplicacions.

L’Organització Mundial de la Salut estableix que els menors de 2 anys no han d’utilitzar pantalles. Els menors d’entre 2 i 4 anys, un màxim d’una hora al dia, mentre que els de 5 als 17 anys, dues hores diàries. És evident que no es compleix, llevat d’excepcions, a cap de les franges. Les noves generacions conviuen amb una sopeexposició d’estímuls digitals, s’han acostumat a un estil de vida on tot va molt de pressa i on tot ho tenen a l’abast en pocs instants. També han perdut capacitat de concentració amb allò que no es trobi dins del seu dispositiu, i van mancats d’estímuls no virtuals, aquells basats en el contacte físic i les relacions socials. A més, aquesta sopeexposició, especialment pel que fa a l’ús excessiu de les xarxes socials, també pot afectar la seva salut mental, per la pressió estètica i de conducta a la qual estan sotmesos diàriament. 

Crec necessari fer una reflexió, en l’àmbit familiar i també en el de l’educació. Acompanyada d’accions tan bàsiques (almenys fa uns anys) com que els àpats familiars es facin sense tecnologia, enfortir les sessions de lectura o fomentar les activitats a l’aire lliure i l’esport. Els pares i mares hem de ser un exemple i reduir  l’ús de les pantalles en estones d’oci a favor d’estones familiars de qualitat. En paral·lel, i aquí és on entra en joc l’educació, els infants i adolescents han de ser conscients del risc greu que suposa fer un ús excessiu o un mal ús de les tecnologies. Des de la meva experiència com a docent, puc dir que a Andorra es fa una important feina en aquesta direcció, però cal veure com millorar-ho i incorporar-ho de manera més ferma al currículum escolar. 

Hem de saber explicar-los que el paper de les noves tecnologies està sopedimensionat, almenys sota el seu prisma. Els hem de fer veure que, mentre miren les pantalles, s’estan perdent un món ple de creixement personal, sensacions, estímuls i possibilitats d’oci. També els hem de fer veure la riquesa d’entendre i reflexionar, sense el referent immediat que els proporcionen les noves tecnologies, allò que llegeixen o aprenen.

Amb això no plantejo que les pantalles hagin de desaparèixer del nostre dia a dia, tampoc a les escoles, però sí replantejar-ne el seu ús. Han de ser un complement, un suport, i no una part indispensable de l’aprenentatge general. Ara fa 10 anys que es va implementar a l’Escola Andorrana el Permsea, el Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu. Aquí, m’uneixo a les paraules de fa uns dies del secretari d’Estat d’Educació i Universitats, Josep Anton Bardina: després d’una dècada, és necessari fer una reflexió, contrastada amb resultats, per veure com podem donar un nou enfocament a l’ús de les noves tecnologies en els currículums escolars. Crec en el Permsea, un pla que ha donat competències molt positives als nostres estudiants per al seu creixement, per ser més cooperatius, saber treballar en equip, aprendre a acceptar opinions, ser més oberts i construir discursos. Però, perquè això es mantingui i s’amplifiqui, és important que l’ús de les pantalles no sigui predominant. 

És indispensable que les noves tecnologies no privin els nostres joves i infants de crear, imaginar, relacionar-se amb paraules i gestos, expressar opinions i sentiments. Hem de prioritzar les relacions humanes.