Aquest 8 de març es presenta mogut. Revolucionat. Arreu del món i a casa nostra. Les dones han dit prou. Massa temps assumint les feines de cures “per ordre natural” i sense rebre cap reconeixement. Massa temps desenvolupant els treballs més precaritzats. Massa temps expulsades dels llocs de decisió. Massa violències suportades. Les demandes d’una societat igualitària ja han fet sortir els udols d’aquells que mai han sortit de les cavernes. D’aquells que no volen perdre privilegis i que diuen que defensen els drets de les dones sense acceptar la posició de domini que ostenten. No estan gaire informats, com vostès mateixos han pogut viure i veure en milers d’estadístiques recollides per organismes diversos. Entre aquestes dades, les que ens mostren que les llicenciades obtenen millors resultats en tots els indicadors. Ara bé, un cop al mercat laboral són els seus companys, aquells mediocres universitaris, els que tenen menys atur, gaudeixen de més contractes indefinits i de sous més alts, mentre que elles s’han de conformar a treballar en feines per a les quals massa sovint estan sobrequalificades. Poden buscar a les hemeroteques alguns estudis que es van fer sobre la contractació de les dones. Concloïen que els currículums que arribaven amb el nom d’una dona es descartaven en major mesura que els dels homes. Es va provar de fer una nova selecció amb currículums d’homes i dones, però sense el nom. Curiosament, es van seleccionar el mateix nombre d’homes que de dones. La invisibilització i la infravaloració de les dones és un fet. Avui n’hi ha milions que aspiren a trencar-la.
