Sobretot, no hem de molestar

Hi ha consens entre la població que cal lluitar contra el canvi climàtic. Que és necessari dissenyar accions per frenar l’escalfament global. I a nivell local ja s’estan impulsant mesures per donar resposta al neguit d’aquells que reclamen assegurar que la Terra segueixi sent un lloc habitable. Ens trobem sovint, però, amb solucions que estan mancades de qualsevol mena de perspectiva interseccional. Interseccional, sí. Un exemple són les polítiques de subvenció del vehicle elèctric, tenint en compte que només reverteixen en les persones d’un poder adquisitiu elevat. També ho és la prohibició de circular per ciutats amb cotxes de més edat, i per tant que pol·lueixen més. O bé aplicar una taxa als carburants, que acabarà sent assumida tant pel conductor del Kia Picanto com del Hummer, que –imagino– no deuen tenir la mateixa butxaca. Polítiques totes elles mancades de coratge i ambició. Perquè d’una banda són profundament classistes (qui s’ho pugui pagar seguirà contaminant). De l’altra, són tan sols un pegat per no haver d’agafar el toro per les banyes. I no molestar. Com diuen experts en energies arreu del món, l’única via per aturar el canvi climàtic és deixar de consumir. No podem seguir vivint com ho fem ara. Però sembla que, com el nen petit que mira cap a l’altre costat per dir que la realitat és una cosa diferent, els estats s’han abocat a una fugida endavant. Allargar l’agonia interpretant números dignes del millor trapezista. Quan sigui l’hora, ja ens enfrontarem a les conseqüències funestes, això sí, totes elles reportades. Almenys estem avisats.