Sobreviure en un món ple de soroll

La setmana passada vaig tenir el privilegi de moderar un debat sobre populisme i mitjans de comunicació que el Consell General havia organitzat amb motiu de la celebració del Dia de la Democràcia. Els periodistes Laia Ferré, Andrés González-Nandín i Stefi Ruano, cadascun des de la seva experiència, van contribuir a dibuixar un panorama marcat per la immediatesa, la precarietat de mitjans amb què moltes vegades es desenvolupa la tasca periodística i, al mateix temps, la simplificació fins a l’extrem dels missatges polítics i la polarització de les opinions. Tot això, és clar, en l’era digital i de les xarxes socials. Penso que, si de tot plegat, se’n va poder extreure alguna conclusió, la primera i més evident és que necessitem, com a individus però també com a societat, esmolar l’esperit crític. És evident, però, que el desenvolupament de l’esperit crític només és possible si els ciutadans disposem d’eines que ens permetin dibuixar-nos una imatge acurada del món que ens envolta. Aquestes eines són diverses i comencen possiblement per una educació sòlida que, en el cas d’infants i adolescents, hauria d’incorporar formació específica en els entorns digitals. Vivim suposadament en l’era de la informació, però l’excés d’informació, no sempre veraç ni rellevant, ens acaba ofegant. Sovint ens costa distingir el gra de la palla i el soroll no ens permet discernir allò que realment val la pena escoltar. Per això una altra de les conclusions és que, avui més que mai, el periodisme és imprescindible, per contrastar, per assenyalar i per oferir totes les cares de la veritat.