No sé si ho recordaran vostès, que són tan jovenets, aquell moment gloriós de Tita Cervera encadenada a un arbre del Paseo del Prado madrileny. Era el 2007 i un projecte de remodelació –l’artífex del disseny era l’arquitecte Álvaro Siza–contemplava la desaparició de set-cents arbres. La baronessa es va fer viral, que diríem ara, però se’n va sortir i l’arbrat es va salvar de la destral.
Ahir escoltàvem amb estupor al ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell que es plantejaven seriosament si construir un pàrquing soterrani sota el passeig Joan Brudieu. El punt més emblemàtic de la Seu, el centre de la vida ciutadana, aixecat durant mesos i mesos per les obres; els accessos a l’hospital, que ja no ho són gens, de fàcils, complicats... i els veterans arbres talats. Imaginen que es perpetri tal despropòsit?
Socorro, baronesa!
És consolatori que diguin els nostres il·lustres pròcers que abans farien una consulta ciutadana. Consola menys, sincerament, que els hagi ni passat pel cap tal cosa. Que l’hagin ni considerat. Una proposta d’ERC que a l’equip de govern municipal no li va semblar desgavellada. De fet, reconeixia tot cofoi l’alcalde, Joan Barrera, que la idea del pàrquing soterrat no va arribar a entrar al Pla de Barris perquè té un cost molt elevat. I perquè no estava “clar” l’emplaçament. Vol dir això que sí que havien considerat el passeig?
És un reclam del sector comercial, justifiquen, perquè el centre pugui competir amb les tres grans superfícies. No deixa de ser un argument carregat d’ironia, atesa la responsabilitat que tenen en el desembarcament de les superfícies. Es tracta, doncs, de crear un nou problema per intentar solucionar-ne un altre que ells mateixos han provocat?
Mirin, a mi em ve al cap la imatge del piròman contractat com a guardabosc.
