L’acampada de Sol és una cosa portentosa. A casa encara no entenem per què tota aquesta bona gent ha plantat els seus tenderetes i els seus gossos a Madrid i no ho ha fet a la plaça de Catalunya de Barcelona. Perquè com que són molt llegits i molt compromesos, vostès segur que recorden que el nombre de desnonaments a Catalunya el 2025 (6.814) va triplicar el de Madrid (2.267). I que va ser a l’Hospitalet on a principis de setembre es va suïcidar una dona que acabava de ser desnonada. No a Madrid. És tan elemental que fins i tot un indignat de Sol ho pot entendre. Però ja saben que el diable s’amaga en els detalls. I m’encanta que la veu cantant de l’acampada madrilenya la dugui un anomenat Sindicato de Inquilinas. Atenció a la a, perquè són molt conscienciades i molt inclusives. Qualsevol persona alfabetitzada a l’EGB entendrà que inquilinas no és un genèric, sinó tot el contrari, perquè gramaticalment exclou tots els arrendataris masculins. Les reclamacions, a Pompeu Fabra o a Carme Junyent, no a mi. Si la representativitat del sindicat ja era discutible i resulta que només parla per boca de les llogateres, en nom exactament de quantes persones parlen, les inquilinas? L’altra meravella a què hem assistit aquests dies a Sol és a la teoria de la conspiració esbombada per uns il·luminats que sostenen que la caverna capitalista, feixista i heteropatriarcal que governa a la capital d’Espanya tortura els manifestants fent que el rellotge de la plaça toqui cada quart d’hora. Al meu poble toca també cada quart –primer un, després dos, tres i quatre– i a les hores en punt, de regal, tantes campanades com hores marca la busca. Ara ja sé que ho fa per putejar-me. És meravellós, sí, però, com volen que resolgui el problema de l’habitatge algú que és incapaç d’entendre el funcionament del genèric en les llengües neollatines? O algú que pensa que els rellotges toquen els quarts per fer la punyeta al personal?
