Soldats turcs

Les relacions entre Charles Romeu i el seu homòleg, el veguer episcopal Josep de Riba de Casa Rossell, sempre havien estat bones però un fet gairebé acaba amb la seva amistat.

Estem a l’agost de 1917 i Romeu s’assabenta que sis soldats turcs, presoners de guerra a França, s’han escapat i s’han refugiat a Andorra on els han detingut. Romeu es queixa amargament al Pepe de Riba que va deixar lliures als fugitius. Que la la línia telegràfica de la Guingueta no funcionés per poder enviar un telegrama no és excusa per alliberar els soldats turcs que han marxat cap a Espanya. De Riba li demana si ha fet bé i el veguer francès li retreu que hagi pres aquesta decisió sota la seva única responsabilitat. Considera que és una decisió de tots els punts de vista desafortunada i no s’està parlant d’uns desertors francesos sinó d’uns enemics de França, cosa que és encara pitjor. No li val gens ni mica que el veguer episcopal invoqui la neutralitat d’Andorra. La resposta de Charles Romeu no agrada gens a l’ordinenc que es queixa. El veguer francès, força encès per l’assumpte i seguint la demanda de Josep de Riba que li faci arribar la seva apreciació sincera li respon ben francament, com acostuma a fer. Li sap greu que la seva resposta l’hagi molestat però no podia parlar d’una manera diferent. Si la consciència del veguer episcopal li diu que ha actuat bé, la seva és d’un parer tot oposat i no li pot tenir en compte d’haver-li fet saber, ja que li ha demanat expressament. Endemés li demana encara més precisions sobre l’assumpte que Romeu no té inconvenient a donar-li de manera taxativa.

Josep de Riba considera Andorra com un Estat neutral que no vol barrejar-se amb les nacions bel·ligerants que participen en el conflicte mundial actual. Romeu li recalca que sap perfectament que les valls d’Andorra no són alienes a França i que si ells tenen deures cap als andorrans, aquests també els tenen cap als ells. Romeu segueix insistint que, ja que França protegeix Andorra, el mínim que podrien fer és no afavorir als seus enemics. Romeu no entén que després de la recent visita que va fer de Riba al president de la República francesa i de l’acolliment que se li va dispensar, França no mereixi de la seva part uns procediments més amigables.

Tornant a la línia telegràfica que no funcionava, no li costava gens guardar als fugitius detinguts durant alguns dies a Andorra la Vella fins que es prengués una decisió de comú acord entre els dos veguers. És així com han d’operar i és la primera vegada que ha infringit la regla, preventiva de tot conflicte. Josep de Riba es defensa que Andorra ha aplaudit el seu acte però en Romeu pensa que és desafortunat per al país i que no se n’oblidaran de la seva declaració. El veguer francès, per acabar, li demana sense esperar resposta, què hauria dit si els enemics del príncep d’Urgell s’haguessin refugiat a Andorra i que ell, sota la seva única autoritat, hagués afavorit la fugida i assegurat la seva impunitat.

Us desitjo un feliç Nadal i unes bones festes!