Diverses entitats solidàries del país celebren aquest any l'aniversari de la seva existència al Principat d’Andorra. Perquè ens ho han dit, ho sabem de Càritas Andorrana, de la Creu Roja Andorrana i del Comitè d’Andorra per l’Unicef. Pot ser que n’hi hagi d’altres i ens ho facin saber. Val la pena que donin a conèixer la tasca que fan amb motiu d’un aniversari rodó. És motiu de goig i festa en un món que massa vegades dona més mostres d’inhumanitat que d’humanitat. Precisament la humanitat és un dels set principis de la Creu Roja, la justícia un dels valors fonamentals de Càritas i la defensa dels drets dels infants la missió primordial d’Unicef. Solidaritat amb noms i cognoms dels qui la fan possible, ja siguin els caps més visibles o el munt de voluntaris i treballadors que la concreten en el dia a dia. Solidaritat també amb noms i cognoms dels qui la reben, aquests sí que per a la gran majoria de nosaltres són desconeguts, però no per això inexistents dins i fora de les nostres fronteres. La solidaritat té nom d’infant a la República del Congo, nom de mare sola amb un fill i de padrí o padrina amb dificultats de mobilitat. Però encara hi ha altres noms i cognoms de la solidaritat, els dels homes i dones que canta Serrat en la seva cançó. Segons la meva traducció, ignorats, desorientats, contaminats, avorrits, desconeguts i poc atrevits, que un dia van trobar un somni, s’hi van entretenir i van experimentar unes noves sensacions que els van portar a fer sentir la seva veu. I quin somni pot canviar així la nostra vida? El d’un amor que ens anomena pel nostre nom i no per un número d’identificació. Tant de bo!