Solidaritat exprés

Des de fa mesos un gran supermercat, a l’hora de fer un pagament amb targeta de crèdit, ofereix destinar una petita quantitat que no arriba ni a 50 cèntims a “causes solidàries”. En el moment d’estrès de posar tota la compra al carretó, de buscar la targeta de fidelitat al supermercat, treure la targeta de crèdit, vigilar que no caigui la motxil·la, posar el número secret i tot plegat, s’ha de decidir si es volen dedicar x cèntims per arreglar el món i s’ha de picar “sí” o “no”, abans de procedir al pagament. Ningú explica a quines “causes solidàries” es destinaran els diners, a qui beneficiaran, en quins projectes s’invertiran...
A l’avió, la companyia Vueling primer treu el carretó de les begudes i petits refrigeris. Un cop tothom que n’ha volgut està servit, anuncien que, en breu, els passatgers podran comprar alguna de les coses que surten al catàleg que tenen plegat al seient del davant; bàsicament perfums i tabac. Fins aquí tot més o menys com sempre. Però la veu en off anuncia una nova modalitat de compra: “Els passatgers podran col·laborar amb Save the Children”. Així, en genèric, podran aportar diners a l’ONG, no sé sap per a quin projecte, ni per a quin país. Sense explicacions.  
Rebaixes a la gran xarxa de botigues H&M, on comprem peces de roba produïdes en ves a saber quines condicions per obtenir preus baixíssims. A l’hora de passar per caixa, la jove moderníssima acosta l’aparell per passar la targeta de crèdit i, abans del pagament, apareix un missatge que demana si es vol destinar un x per cent de la compra a un donatiu per a les víctimes de la guerra a Ucraïna. Així en genèric i en el moment de tanta frivolitat com és triar i comprar roba d’estiu de colors. Qui acull el donatiu? Què en farà? A qui arribarà? Com? 
Tres exemples, en pocs dies, d’oferta de solidaritat exprés en moments de consumisme, de comoditat, de viatge, de vacances... Caritat sense pensar, com a acte reflex per alleujar consciències?
Abans, i potser encara segueix aquesta tendència, alguns associaven la solidaritat a actes socials, grans gales musicals en benefici de tal entitat, elegants sopars  per recollir fons per a tal altra... Actes d’aparador amb gent ben mudada per lluir la caritat. Ara això s’ha transformat, s’ha democratitzat, s’ha simplificat per arribar a tothom? Potser ara ja no cal muntar grans activitats, només oferir la solidaritat en un clic?
Les ONGs, algunes en especial com Metges sense Fronteres entre d’altres,  rendeix comptes de totes les seves accions –on, a qui, quan i quant– detalladament amb correus, revistes i informes, són tan necessàries com sempre i fan una feina increïble amb les persones més vulnerables del món. Col·laborar-hi és necessari, de les poques coses que els ciutadans poden fer a més de consumir amb la màxima coherència possible, però potser en un moment més reflexiu, sabent a qui donen els diners, qui els rebrà, què en farà. I també potser és millor col·laborar-hi en un moment més íntim i personal –i si pot ser no cal que se n’assabenti gaire gent o ningú–, un moment més íntim que el pagament al súper o un viatge en avió.