Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AGrebennikova

Alexandra Grebennikova

Escriptora

 

 

Solomon Shereshevski

Solomon Shereshevski




Corrien els anys trenta del segle passat. El cap de redacció d’un obscur diari de la capital soviètica estava al mig d’una reunió, repartint tasques als periodistes, dient-los on calia anar i amb qui havien de parlar. En un moment donat va parar atenció a un d’ells, un home de 37 anys que havia sigut violinista però ara, havent-se quedat sord d’una orella després d’una malaltia, feia de reporter. “Com és que no prens notes?”, el va esbroncar. 
“Jo... de fet... poques vegades faig apunts,” es va excusar Solomon Shereshevski. “I com sabràs què has de fer?” “No se m’oblida,” va respondre el periodista, i tot seguit li va recitar tota la llista de consignes, amb les adreces i números de telèfon. Els seus companys, estupefactes, van demanar-li quines tècniques utilitzava per recordar-ho tot, però no els sabia respondre. El cap de redacció, recuperat de l’ensurt, va dir que allò no era normal i el va enviar a l’Institut de Neurociència Cognitiva que se’l miressin. 
El neuropsicòleg Aleksandr Lúria el va atendre amb escepticisme. No era pas el primer visitant que professava tenir dons excepcionals. Tanmateix, de seguida va veure que en Solomon recordava seqüències llarguíssimes de paraules i de nombres, després de llegir-les un sol cop. Després va resultar que se li guardaven a la memòria durant dècades. Lúria va descobrir que això es devia a una particularitat coneguda com a sinestèsia: tots els sentits del seu pacient estaven interconnectats. Les notes musicals li feien veure colors; associava les sensacions tàctils amb sabors; les xifres eren, per a ell, uns personatges amb caràcter. És una condició que posseïm tots: així, percebem l’aigua dels llacs com a freda i molla sense necessitat de tocar-la. En ell, tanmateix, arribava a un extrem. Per exemple, explicava que veia la xifra 7 com un home amb bigoti i la xifra 8, com una dona grossa. Curiosament, confessava que li costava recordar cares humanes: les veia massa canviants.
Poc després Shereshevski es va acomiadar del diari i es va convertir en una estrella: un mnemonista. Anava de gires per tota la Unió Soviètica, sorprenent el públic amb les seves habilitats extraordinàries. Durant els anys de la seva carrera artística va elaborar diversos mètodes mnemotècnics que utilitzem avui per ajudar-nos a estudiar i treballar de forma més eficaç. Gràcies a ell sabem que és més fàcil recordar una llista d’objectes si els imaginem situats en un carrer que coneixem; sabem que per aprendre un poema de memòria necessitem sentir-nos els seus protagonistes. Ell mateix, però, feia poc ús de les tècniques de memorització: buscava tècniques d’oblit. Apuntava les coses que volia oblidar en un paper i després el cremava, però en va. Li costava menjar; li costava parlar amb la dona i els fills. El perseguien les imatges de piles de dades inútils que havia acumulat a la memòria. Solomon Shereshevski era un home incapaç d’oblidar. 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic