Estar solter o soltera s’està convertint en un luxe entre pagar un lloguer o una hipoteca i subministraments sense compartir despeses i anar al supermercat, on cada vegada més els productes estan concebuts per al consum d’un regiment i no per a un individu. A l’hora de viatjar hi ha suplements per a habitació individual i tarifes millors per a parelles, fins i tot per inscriure’s en un gimnàs.
En uns temps que preconitzen la independència sorprèn que es penalitzi econòmicament la vida en solitari, que arriba a convertir-se en un drama en el cas dels homes, quan tornen a ser solters després d’estar en parella.
És el moment de seguir classes d’iniciació a la cuina nivell bàsic amb l’ús dels electrodomèstics i el significat d’on (en marxa) i off (desconnectar) i nocions bàsiques com ara fer bullir l’aigua abans de posar-hi la pasta. També han d’anar a conferències de prestigiosos catedràtics al voltant del tema ‘Planxar la roba: aquest misteriós i complex procés’, i ‘El paper higiènic no neix per abiogènesi al costat del WC’.
Amb la quantitat de separacions que hi ha, la nau del misteri de Cuarto Milenio haurà de desmentir que els plats i vasos es teletransporten des de la taula fins al rentavaixella mentre que prestigiosos metges explicaran que baixar la brossa del pis fins al contenidor del carrer no provoca impotència, elongació del bíceps femoral, o quadriplegia i que el ministeri de Salut recomana canviar sovint les tovalloles.Superats aquests traumes, l’home podrà sobreviure en el món dels solters amb el desig que ningú el parteixi en dos per convertir-lo en la seva meitat: dues mitges taronges són molt poca fruita per a dos sucs.
