Solucionem l’analfabetisme

El 8 de setembre de cada any, a tot el món se celebra el Dia internacional de l’alfabetització, la qual és imprescindible per al desenvolupament i la salut de les persones, les comunitats i els països. ¿Quina és la vostra definició de la paraula alfabetització?, pregunto. Una persona que sap llegir i escriure, pot ser la vostra contestació. ¿Segur? I us ho torno a preguntar: ¿n’esteu totalment segurs? Sí, segur, responeu, però dubtant una mica.

La paraula alfabetització s’utilitza, en sentit ampli, per fer referència a les habilitats lin­güístiques i cognitives necessàries per a l’ingrés al món dels coneixements, la ciència, l’art i els llenguatges simbòlics i matemàtics que la humanitat ha produït a llarg de la seva història. Diverses definicions d’alfabetització coincideixen que estar alfabetitzat avui és disposar d’un conjunt d’habilitats de lectura i escriptura, càlcul i numeració aplicades a un context social que les requereixi, com la salut i la justícia, el treball i l’educació. També coincideixen que, independentment del context social que les demani, aquestes habilitats s’aconsegueixen després de dotze anys d’escolaritat.

Des de la teoria i la pràctica de l’alfabetització, és analfabeta pura la persona que no pot llegir ni escriure els textos necessaris per exercir en els àmbits abans esmentats. No obstant això, en aquests contextos l’ortografia, la incomprensió o la comprensió fragmentària de l’escrit i la incapacitat de gestionar la mateixa escriptura, que són alguns dels descriptors de l’analfabetisme funcional, equivalen igualment a fracàs del projecte alfabetitzador de l’escola, fracàs escolar i marginació social. L’alfabetització inicial posa les bases per a l’apropiació del sistema de la llengua escrita i les habilitats de lectura i escriptura en el primer cicle de l’escolaritat obligatòria. L’alfabetització avançada consolida els coneixements adquirits i, en instal·lar estratègies autogestionàries respecte de lectures i escriptures diverses, extenses i complexes, prevé l’analfabetisme per desús. Al nostre país conviuen comunitats amb llengües, cultures i tradicions diferents. En aquest sentit, partim del plantejament que fa la Unesco en el Desafiament Mundial de l’Alfabetització, el qual ha estat definit en un sentit molt restringit com l’habilitat de llegir i escriure. No obstant això, el concepte d’alfabetització ha evolucionat com a resultat de canvis en els patrons de comunicació i les exigències laborals.

La societat actual està immersa en grans canvis en tots els nivells: econòmic, polític, social, laboral, cultural i educatiu. Es viu una lluita per estar més ben preparats i emergeix una nova forma de comprendre, assimilar, captar i entendre els nous coneixements. En aquesta ocasió, la informació aflora com l’element clau de la societat, indispensable per a la creació i distribució del coneixement.

La informació s’ha convertit en un dels recursos més importants a escala planetària per al desenvolupament i sosteniment de la humanitat. Saber treballar amb la informació i utilitzar les tecnologies són elements importants d’evolució cap a una societat de la informació, i la seva importància es pot veure justificada, entre altres raons, per l’alta desigualtat que hi ha entre les persones i en cada país en aquest sentit.

La humanitat no pot abandonar els seus esforços per garantir l’alfabetització tradicional, que encara requereix atenció prioritària a causa dels alts nivells d’analfabetisme que hi ha en gairebé totes les parts del món, i es fan altres esforços per afrontar, en l’anomenada societat de la informació, nous tipus d’analfabetismes que origina el desenvolupament de les tecnologies per a l’accés a la informació i el seu consum i distribució, i com a resultat de la multiplicitat de recursos nous d’informació que es generen diàriament, per ensenyar altres a donar suport a l’educació perquè els joves aprenguin durant tota la vida i posseeixin les habilitats necessàries per comprendre els avantatges d’aplicar el coneixement adquirit, i com buscar i utilitzar la informació que els porti a una solució, una acció i una decisió. Els reptes i desafiaments per aconseguir una societat de la informació poden afrontar-se amb el suport dels centres educatius i el de les institucions, que afavoreixen la formació d’una societat alfabetitzada en informació.

Gràcies a l’alfabetització, cada ésser humà es fa més home i dona en si mateix i respecte dels altres, i també per als altres; gràcies a l’alfabetització es pot arribar a desenvolupar totalment des del punt de vista cultural i material, i pot aprendre a posseir aquesta riquesa fonamental, desenvolupar-la i disposar-ne sempre pel seu bé i el de la comunitat.