Vagi per endavant el meu respecte a la figura pública i a la persona d’Eusebi Nomen, però davant del toc d’atenció que va fer al molt respectat Òscar Ribas, membre de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras, el passat 25 d’abril, de no diversificar l’economia, em permeto seguir aquest debat sobre aquesta obsoleta i perillosa visió que ens va plantejar l’Eusebi. L’advertència de no diversificar l’economia esdevé un discurs pervers. Pervers en el sentit que es pot fer sense voluntat de fer mal però ha perjudicat i perjudicarà molt l’economia i la societat andorranes.

La diversificació, com a estratègia de creixement econòmic, no és només un vell clàssic sinó que està en permanent evolució, tant o més com la constant acceleració de l’evolució de la nostra societat. Esta bé citar Ansoff, pioner a l’hora de plasmar la teoria de les estratègies de diversificació, l’inventor de la roda en la matèria, però el que no esta bé és obviar, sobretot 60 anys després, l’evolució de la seva teoria. Entretant, la roda de pedra s’ha transformat i, gràcies a aquesta evolució, avui en dia ja tenim fórmules 1 de la diversificació econòmica que no ens podem permetre obviar i representen, al meu parer, la solució a un futur esperançador del nostre país. No fer-ho és pervers.

Entre d’altres, els qui han fet evolucionar fortament la teoria de la diversificació són els hereus acadèmics d’Ansoff. Clayton M. Christensen amb la Innovació Disruptiva (1995 i 2000) o W. Chan Kim i Renée Mauborgne amb l’Estratègia de l’oceà blau (2005 i 2015), tots ells també publicats a la revista Harvard Business Review. Per anar al gra i desfer la perversió del debat, actualment les palanques de canvi que aquesta gent ens han posat a disposició redueixen del 95% el fracàs de les start-ups a menys d’un 40% si s’utilitzen les palanques idònies (article de la Business History Review). No només això, sinó que a més a més Andorra, casualment per les seves circumstàncies, està de sort. Segons aquestes teories econòmiques, el camp de pràctiques on s’obtenen els millors resultats per aplicar-les resulta que són aquells llocs on els radars mundials no arriben o arriben molt poc, com ho és precisament Andorra, i no parlo de piratisme. Tenim un país on l’obertura econòmica és pràcticament un nadó, està tot per fer en el que es defineix com a estratègia de diversificació.

Aquest fet, si el sabem aprofitar, professionalment redueix el risc en molt per sota d’aquest 40%. Eusebi, en aquestes condicions, que no són les que vas exposar, compraries l’estratègia de diversificació? Si us plau, obvia el discurs de la por al que és nou i accepta, el món ens hi porta de patac. En el seu temps, els nostres avis van tindre la valentia de diversificar passant d’agricultura a comerç, turisme i finances, res a veure una cosa amb les altres, diversificació total. Evidentment que no ens queda un altre remei que defendre els nostres pilars, però no ens podem permetre mai obviar la necessitat de buscar nous encaixos a l’economia mundial i menys encara quan els nostres pilars estan amenaçats greument, però aquest és un altre debat. Ans al contrari, per sort, simplement pel fet de ser un microestat, tenim les millors eines per moure les palanques de la diversificació. Vegi’s l’evolució d’altres microestats que saben diversificar millor que nosaltres, i no només Mònaco, que, del que feien al que fan, és pura diversificació per voluntat pròpia. En això segur que estarem d’acord, a Andorra ens falta aquesta voluntat, unió i professionalitat en la innovació. Solucionem-ho, ja que tal com va l’evolució en aquest moment de la història el que sí que és clar és que quedar-te només amb el que tens, ni que sigui millorat (estratègia de penetració, estratègia de desenvolupament de mercat i estratègia de desenvolupament de producte), té molt més risc que invertir en projectes de diversificació. O dit més popularment, si no et mous d’on ets segur que la palmes. Val la pena unir esforços, generar il·lusió i ser creatius de veritat i no només amb la ploma o l’herència.

Andorra ha de fer un cop de cap en aquest sentit. Actualment el debat del país només està centrat en costos (batalla medieval de BPA, pressupost del Govern, SAAS-CASS, subvencions a la construcció...), quan el problema gros que tenim és en vendes (els bancs no tenen pla B o el que tenen fa aigües, el tabac té data de caducitat i el comerç i turisme estan més que madurs). Diversificar és la solució i tenim eines per fer-ho, però per a això cal que hi creguem tots. Per creure-hi, no pot ser que fem plans estratègics només políticament correctes sense més, no pot ser que el president dels bancs no s’assegui a la taula de la patronal, no pot ser que els polítics vagin a toc del que diu la banca, la premsa o la Unió Europea, no pot ser que ens escudem en el fet que hem de seguir igual. Igual que què? Una eterna confrontació? Malauradament ja us dic jo que no serà eterna, els recursos s’acabaran..., cal diversificar. I per fer-ho ens hem de posar d’acord, jo estic preparat, posem-nos d’acord. Eusebi, si et sembla bé deixem la perversió i la confrontació i ajudem entre tots a buscar solucions de veritat, Andorra té grans oportunitats. Movem-nos i fem-ho junts, ja n’hi ha prou de perversió i confrontació, això ja no aporta res, només por. La solució no és desconeguda pels andorrans, es diu Unió; Virtus Unita Fortior!!