Solucions per a la sanitat (i 2)

Mentre s’afronta el repte de com podem assegurar la sostenibilitat del sistema que tenim, el nostre grup va proposar un paquet d’accions enfocades a contenir el dèficit sense perdre la qualitat del sistema. Vam proposar fixar una ràtio màxima d’especialistes al país amb numerus clausus, convencionant només aquelles especialitats en les quals hi hagi clarament un dèficit o més demanda que oferta, i sempre dins d’unes ràtios màximes.

Urgeix millorar el control de la CASS sobre els prestadors sanitaris. La CASS ha de fiscalitzar el volum d’activitat generada com a despesa per cada prestador. Actualment la CASS no coneix el motiu pel qual la despesa es genera; per tant no pot valorar si la despesa és la correcta o si s’incorre en una despesa superior a la que requereix cada acte.

Calen guies de tractament establertes per la CASS per frenar l’abús de proves complementàries. L’obertura econòmica ha generat la implantació al país de metges no convencionats; proposem que els actes mèdics generats per aquests prestadors sanitaris no convencionats no tinguin cap tipus de cobertura per part de la CASS; per tant, no es pot continuar aplicant, com ara passa, la tarifa de responsabilitat del 33% reemborsable sobre els actes dels professionals no convencionats.

També creiem que és necessari establir un contracte entre el ministeri de Salut i la CASS que fixi anualment el dèficit màxim que cobrirà el Govern sobre la branca general, amb un objectiu clar d’assolir una reducció cada any. La comissió mixta de sanitat només pot estar composta pel ministeri de Sanitat i la CASS. El SAAS, com a proveïdor de serveis, no pot estar en la mateixa comissió i no pot determinar la contractació de metges; no li correspon determinar les prioritats sanitàries.

Finalment cal posar fre a la política salarial del SAAS fins que el nou model sanitari estigui definit i posat en marxa, ja que serà llavors quan sabrem la possible reorganització del mateix SAAS.

Aquestes accions de xoc no són un model sanitari; són accions que de forma immediata poden contribuir a posar fre al creixement preocupant del dèficit sanitari. Algunes d’aquestes propostes es poden aplicar de forma temporal fins que el ministeri tingui en marxa tots els instruments de la reforma sanitària, que no serà en el curt termini. En definitiva, són aportacions que poden contribuir a fer més sostenible el nostre sistema.

He estat molt crític amb el Govern i la majoria de DA per fer passar sovint el que en política es diu el rodillo de la majoria. En aquesta ocasió vull agrair la cintura que la majoria ha tingut per acceptar reflexionar plegats sobre aquestes propostes, compromís que va quedar clar en la proposta conjunta que vam fer al ple, que és un primer pas sense res de decidit però que va en la bona direcció, que no és altra que sumar en favor de la sanitat.

El debat de la setmana passada pot marcar un abans i un després en la política sanitària si som valents i volem donar solucions al ciutadà. Al final és per a això que els ciutadans ens van votar, per donar respostes als problemes, no per buscar titulars als diaris.