“Que la intel·ligència artificial (IA) se’ns en vagi o no de les mans depèn de com es defineixi aquest concepte i de com s’utilitzi.” Però això no ho diu qui escriu aquestes línies, sinó la mateixa IA en persona, per dir-ho d’alguna manera. Concretament, s’anomena ChatGPT i ha aparegut a les nostres vides amb la intenció de revolucionar internet i fer aflorar totes les pors que fins ara una màquina era incapaç de detectar. Per a aquells que no ho sàpiguen, ChatGPT és un bot que fa servir l’última tecnologia per generar respostes en qualsevol idioma basades en el context d’una conversa. Una mica com aquells xats desesperants que tantes empreses tenen com a únic servei al client que acaben amb la nostra paciència i gairebé mai resolen els problemes, però en versió millorada. Jo, que el primer que faig cada matí és dir-li bon dia a l’Alexa perquè m’expliqui quin temps farà avui i quines són les notícies més destacades –coses de viure sola, suposo– crec fermament que l’ésser humà és quelcom més complex que un sistema d’algoritmes que per molt que respongui qualsevol dubte de manera solvent mai no podrà tenir opinions o sentiments. Les emocions ens influeixen i condicionen, i a partir d’aquí graviten les nostres decisions. Equiparar un robot a una persona em sembla genial per fer la llista de la compra, perquè ens xivi un treball sencer de la universitat o per entretenir-nos quan ens avorrim, però m’esgarrifa veure com el món es torna cada vegada més emocionalment pobre i es deixa enlluernar per un sistema obstinat a robar-nos l’essència de l’únic que, al final, ens quedarà: allò autèntic i real.