Bon dia tingueu!

Sempre m’ha fet molta cosa tot això de les estadístiques i rànquings. Des que vaig saber que el salari mitjà a Andorra és de 2.041,76 euros, tot m’ha fet molta feresa. I aquests dies n’han sortit uns quants. Així que vaig començar a buscar i vaig veure que, segons la revista mèdica The Lancet, som el quart país del món on es viu millor després d’Islàndia, Suècia i Singapur. Però, oh sorpresa! No sortim a l’índex mundial de la felicitat (HPI), i això deu ser perquè a Andorra som tan feliços que ja no entrem al rànquing!

Som tan feliços que en el rànquing de la llibertat de premsa hem baixat en tres anys del lloc 5 al 33. I en el de desenvolupament humà som al 32 després de França, Espanya, Itàlia, Grècia... Deu ser que la ignorància dona més felicitat?

Som tan feliços que fins que la CASS no ens ho ha explicat no ens hauríem imaginat que la part més grossa de la despesa sanitària es produeix entre la gent més gran de 50 anys, els jubilats i els casos de tractaments especials. O és això o és un desgavell!

Som tan feliços que els homes a Andorra ens morim als 73 anys i les dones als 80. Una altra estadística. Però en aquest cas m’agradaria més ser dona.

Som tan feliços que els únics treballadors que surten al carrer a protestar són els del Punt de Trobada, i no és per reclamar més salari, no!!, és per reclamar una rotonda i una parada de bus perquè en lloc de treballar a Andorra sembla que treballin a Gibraltar i hagin de travessar la reixa que els separa.

Som tan feliços que cada cop que es tracta de construir un heliport no hi ha manera de posar-se d’acord. Jo no el faria. Jo faria un punt d’aterratge i que aquests personatges importants que tenen pressa per arribar els enviessin amb un míssil terra-aire que els deixés caure amb paracaigudes, i ja els guiaríem fins al punt exacte on aterrar.

Som tan feliços que després de l’èxit del Land Art de fa dos anys aquest any hi hem tornat però amb una experiència nova: quan has vist una obra, destrueix-la parcialment (vandalitzar-la). Com una versió d’art efímer. Així, si funciona d’aquí dos anys serà la Biennal Vand Art Lisme.

Som tan feliços que els nostres mitjans no parlen de persones quan es produeix un accident o un acte luctuós o delictiu al nostre país. Aquí som andorrans, residents o no residents. Deu ser que un accident o una malaltia t’afecten diferent segons la nacionalitat o el tipus de residència.

Som tan feliços que el ministre Camp i companyia es gastaran 2,2 milions d’euros en la campanya d’estiu per fer venir 936.060 turistes: 26.978 més que l’any passat. Algú em pot explicar com poden estar-ne tan segurs i com els compten? Encara em farien més feliç.

Som tan feliços que al famós Cloud, que diu que costarà 40 milions (si es fa), no saben què hi anirà. El casino o no. De grans empreses de tecnologia punta no n’ha vingut cap. De grans botigues de marques de gamma alta... cap ni una! Penso que el més encertat és el nom: El Núvol!

Som tan feliços que si al final es deixa fumar al casino ja ens està bé. Total, tots els vicis junts només poden portar mal final. O no?

Som tan feliços que mentre a la Massana té lloc el Saló del còmic El Periòdic d’Andorra envia el dibuixant Jordi Planellas al saló de casa seva de manera fulminant. I és que això de l’humor no està a l’ADN de moltes persones.

Som tan feliços que ens és igual si abans érem amics i ara ens tirem els plats pel cap. La (exsocialdemòcrata i excònsol, exconsellera i excentrista ministra) Rosa Ferrer, que va compartir partit, candidatura i Govern amb Jordi Cinca, ara forma part de l’equip d’advocats que l’acusarà en el cas Orfund i defensarà Joan Samarra. Tant d’amor sens dubte ha de conduir a la felicitat absoluta.

Som tan feliços que la ministra de Cultura, després de comprar una suposada destral neolítica per internet, ara ens ha comprat un caramel de 2,75 metres amb la bandera andorrana, que costa 15.000 euros, perquè puguem seguir llepant.

Ben pensat, i després d’escriure això, penso que no som al rànquing mundial de felicitat perquè deu ser molt difícil analitzar-nos en un país molt petit i tan estrany. Ara que, ben mirat, el Vaticà tampoc hi és i allà la felicitat és innegable i divina.

Au, bon dia tingueu i que sigueu tan feliços que pugueu llepar molts caramels.