Onada de furts en xalets, furts en set establiments comercials a la part alta d’Escaldes-Engordany. De casos d’aquest tipus malauradament sempre n’hi ha hagut al país, tot i que últimament han coincidit en el temps, amb la qual cosa la sensació d’inseguretat s’ha incrementat. Pel que fa al primer cas, és difícil entendre com uns delinqüents internacionals poden elegir Andorra per als seus objectius, però el cert és que no és la primera vegada que passa. Quant al segon els autors semblen més aficionats, si es té en compte que poc podien trobar en la majoria dels comerços assaltats. Per sort, la majoria de vegades la policia acaba enxampant els responsables. Tot i així, però, ens poden preguntar si Andorra ja no és un país tan segur com fa uns anys, cosa que seria una mala notícia. La seguretat ha estat sempre esmentada com una de les característiques més valorades no només per les persones que resideixen al país, sinó també pels turistes, que veuen com aquí es poden moure amb més llibertat sense perill de ser abordats per un delinqüent que els vulgui robar. Per aquesta raó hauríem de reflexionar si ho estem fent tot bé en aquest àmbit. D’efectius policials n’hi ha i han crescut en els últims anys, ¿però són realment tants com el país necessita? També s’inverteix cada any certa quantitat de diners per dotar el cos policial de mitjans materials, ¿però són suficients? No sé quina és la resposta a preguntes com aquestes, que espero que sí que tinguin clara els responsables de la seguretat en aquest país. Està en joc la tan preuada seguretat, un valor cada cop més en l’alça, i encara més en l’actual context internacional.
