Somriures

Des del 1976, que es va iniciar l’aventura de les colònies populars de Canillo, AINA pauta l’estiu d’infants, d’adolescents i de joves del país. La Casa, la Borda, el camp de jocs col·lectius i el prat s’omplen de vivències, de germanor i de descoberta durant l’estiu. Els cants, els jocs, l’amistat, molts somriures i riallades còmplices són els sorolls de cada dia. Uns sorolls de vides i d’il·lusió que es van iniciar fa 45 anys al Casal Sant Serni, a Canillo, gràcies a mossèn Ramon.
I és que l’ànima infatigable de tot aquest espai que ha anat creixent amb el temps amb noves iniciatives de muntanya per conèixer el país, com ara Tamarros o Caina, és mossèn Ramon Rossell. Un mite vivent. Un mite actiu que no para quiet. Els anys i els accidents no han minvat la seva força i la seva empenta. Conserva el somriure còmplice del capellà emprenedor, tenaç, convincent i audaç que a contracorrent va lluitar per construir un moviment on s’apinyen infants, adolescents, educadores i educadors que creixen amb la il·lusió de fer una Andorra millor. Volia construir un espai per acollir els infants de pares i mares que no se’n podien fer càrrec tot l’estiu i que els joves trepitgessin amb xiruques les muntanyes del país. L’aventura va començar amb uns primers anys pioners a Sant Serni amb la seva germana Teresina, amb la Cinta, amb la madre Maria i uns monitors valents i entregats. I l’aventura es va anant fent gran, va agafar cos fins a convertir-se en un referent. 
Al juliol i a l’agost mossèn Ramon no escatima forces per regalar un consell, una paraula balsàmica, una història o un somriure als infants, adolescents, joves, monitores i monitors que omplen de vida els espais d’AINA. És molt difícil guanyar-lo als escacs, però molts migdies infants s’esperen acabar de dinar per fer una partida amb el mossèn a l’Àgora. Ell també. Com també l’esperen perquè els expliqui un conte o vivència. Amb el somriure sempre presents.
I és que AINA és també un equip amb el Lusi, l’Esther, la Digna, el Buti, el Pep i les cuineres que, amb la Carmen, mimen la comunitat i vetllen en tot. I amb les monitores i els monitors com el Carles, el Bernat, el Lluís, la Maria, el Guillem, la Sílvia, el Marc, l’Anna i molts d’altres que ofereixen, any rere any, una part del seu temps per fomentar experiències, il·lusió i somriures als infants i adolescents. El més bonic de tot és que aquest moviment que va iniciar mossèn Ramon fa 45 anys forma part de les vides de milers de persones que hi han participat i que hi mantenen els vincles. És l’esperit d’AINA. Qui més qui menys sempre troba temps per anar-hi a passar una estona i compartir vivències i confidències. Es creen lligams semblants als d’una família. I perduren infal·libles en el temps.
AINA és també activitats amb convivències de cap de setmana durant l’any! Només acabar l’estiu molts ja anhelen retrobar-se al novembre per la Castanyada, al desembre pels Jocs de Neu, al gener i febrer per l’esquí de fons o per la Pasqua jove. Enguany la pandèmia no ho ha permès, però aquests rituals segueixen esperant que arribin millors temps. 
És cert que AINA ha hagut d’adaptar-se per poder acollir les colònies. Seguint els protocols de pandèmia s’han creat grups de convivència sense alterar ni un fil la joia, la diversió i l’alegria de conviure durant dues setmanes màgiques descobrint les muntanyes del Principat. 
La Digna i l’Esther segueixen fent de mames perquè tot segueixi el seu curs. Les monitores i els monitors teixeixen lligams emocionals d’amistat amb els infants i adolescents dels seus grups. El Buti i el Pep vetllen perquè espais i material estiguin sempre operatius. I el Lusi coordina amb ull expert les excursions de la casa, la Borda, Caina i Tamarros.
Mossèn Ramon, hiperactiu malgrat el pes dels anys, tan aviat és a la casa explicant històries o jugant amb els infants com a la Borda fent una xerrada amb els adolescents, com compartint un àpat a la muntanya amb els joves de Caina i sempre sense oblidar la seva condició de capellà. Escoltar i donar a conèixer els ensenyaments de Jesús. I els somriures romanen sempre presents. Contents i feliços de fer pinya!