Fa dies, setmanes, fins i tot mesos, que els partits han començat a escalfar la maquinària electoral. I, com és lògic en un sistema piramidal com l’existent, la principal preocupació és l’elecció del candidat a cap de Govern. Un càrrec que, per ara, sembla reservat només als homes. Ho veiem a les travesses que darrerament estan transcendint. A cap d’aquestes travesses, no hi ha el nom de cap dona. I, si en algun cas l’excepció ha trencat la norma, aquesta s’ha posicionat a la cua. O s’hi ha incorporat amb calçador per donar un toc de color. Que no tot sembli tan gris. Que no es pensin pas que, en ple segle XXI, deixem encara per a elles els llocs a l’ombra. O els llocs que aquells que sempre tenen la preferència han optat per declinar. Que vivim en igualtat d’oportunitats i, si alguna gosa que, amb bon perfil i ambició, per mala sort es queda a la meitat de la cursa és que encara no li ha arribat el moment. No li veig. Potser més endavant. Encara és d’hora. Sempre hi haurà alguna excusa perquè d’altres amb menys experiència, menys formació, menys carisma, menys sensibilitat, menys empatia, menys savoir-faire, menys energia, li passin al davant. Perquè, per arribar a dalt de tot, es requereix de confiança dels altres. I alguns la tenen de partida, mentre les altres se l’han de guanyar a pols. Esperem, en un temps no gaire llunyà, poder entrar en la normalitat i deixar enrere costums rancis. Si bé és cert que, quan això succeeixi, la concurrència creixerà. I les opcions per a ells es veuran amagrides. Potser, per això, millor que seguim amb la tradició en les travesses.
