Soroll

Un bon amic meu, el Marc Mateu, em responia un missatge de veu de WhatsApp fent-me una reflexió: “Sempre que m’envies un àudio hi ha soroll de fons, soroll de grua, soroll de martell percutor, de trànsit, de construcció”. Ell viu fora d’Andorra, i m’envia missatges amb fons d’ocellets i abelles.

El soroll a Andorra és com la teoria de l’Harmonia Celestial de Pitàgores en la qual el filòsof i matemàtic grec exposa que el Sol, la Lluna i els planetes emeten un brunzit provocat pel seu gir orbital i que aquest so etern no el percebem perquè n’estem acostumats.

La veritat sigui dita, els fons de la majoria de les nostres valls s’han convertit en autèntics eixams de contaminació acústica, i la veritat és que n’estem avesats.

Aquests dies de calor extrema, en els quals les cases van acumulant la xafogor de tota la jornada, només es pot agafar el son amb la finestra oberta, convidant el soroll del trànsit nocturn, que no és poc, a passar a través de la persiana mig oberta. I durant el dia, els sorolls de les sempiternes obres s’ajunten amb els del farragós circular dels cotxes i les motos, cada cop més sorollosos. Faig un incís, hi ha una moda oi?, com aquella del tuning de finals dels noranta, però ara es tracta de modificar els silenciadors dels tubs d’escapament perquè petin com una traca de Sant Joan.

El soroll, la fressa, la contaminació acústica... no ens n’adonem, però ens acompanya més sovint del que caldria. Sempre hi ha un fil de so produït per alguna cosa. El defineixen com a dades sense significat, que no transmeten cap senyal ni missatge –just ara, algú arrossega una tanca sota casa meva, soroll de ferro contra asfalt– però n’estem acostumats i hi convivim, com també convivim amb l’estrès i el mal de cap, sovint tenim també problemes per dormir i dificultat per concentrar-nos, i no ho atribuïm al soroll, quan segurament n’és la causa principal.

Jo no canviaria per res del món ser a cinc minuts de la feina a peu, pràcticament no agafo el cotxe per res que no sigui sortir del país, tinc les botigues a la vora, m’agrada viure en un barri i trobar-me la mateixa gent cada dia, però dits alguns dels pros, també cal esmentar els contres. Viure en una ciutat també té coses dolentes, i el soroll i la pol·lució en són un parell de bons exemples i tots dos molt perjudicials per a la salut, però sembla que són inevitables, ja que significaria canviar radicalment la nostra manera de viure.

Els cotxes elèctrics fan menys soroll, però fets els estudis corresponents, tampoc sembla que rebaixin gaire el nivell de decibels, i el perjudici que provoca a la terra l’extracció dels metalls estranys necessaris per a l’elaboració de les bateries que aquests cotxes utilitzen, tampoc és que compensi la pol·lució que els vehicles convencionals emeten. Però tots tranquils, que tan malament no devem estar, ja que l’Ursula von der Leyen ha dit darrerament que com que els russos no ens volen vendre gas, podem tornar a engegar les antigues centrals tèrmiques.