‘Sororitat’, la germanor més femenina

La paraula sororitat ha estat escollida com a neologisme del 2018. Més de 5.500 persones han participat en la tria del neologisme de l’any que fa cinc anys que promouen conjuntament l’Institut d’Estudis Catalans i l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra. Es defineix com la solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals. A finals del 2016 es va començar a documentar-la en català, i segons els experts ha estat sobretot el 2018 quan aquesta paraula s’ha incorporat realment a l’ús social. Hi ha qui diu que es tracta de la versió femenina del terme fraternitat que Miguel de Unamuno va proposar en castellà l’any 1921 a La tía Tula. El mot ve del llatí soror (germana). Fins aquí el que he llegit per l’univers d’internet. I ara les meves atropellades idees: a mi sororitat em transporta a Roma, no a la de Quarón, el director mexicà d’una pel·li que parteix com a favorita als Oscar, sinó a la città eterna. Per què? Perquè l’associo inevitablement amb la paraula italiana que s’usa per referir-se a les religioses o monges (germanes): suora, en singular i suore, en plural. De fet, és curiós, perquè en l’àmbit religiós cristià italià s’utilitza per referir-se a aquesta solidaritat entre les dones consagrades que també quedaria molt ben definit amb una altra paraula bonica, que a mi m’agrada molt: comunió. Es tracta de la comunitat de dones que s’uneixen per expressar uns comuns ideals i projectes i denúncies, si cal. Sempre en positiu, almenys per a mi, no per anar en contra de ningú. Així que benvinguda sigui aquesta paraula, candidata a ser inclosa al diccionari de la llengua catalana.