Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Sortim de Costoja, camí d'Isot




Si res canvia, les pardines de Costoja no són més que un record efímer que el temps acabarà d’arranar. L’emprenedoria voluntariosa d’entitats com els Amics dels Pontarrons van obrir el difícil camí del seu despertar en l’oblit de la majoria d’habitants. Aquesta ruta per la dignificació de l’antic priorat hospitaler de Costoja és llarga i molt més costeruda del que molts ens pensem. Una fita a tenir en compte que ha suposat tota una embranzida és la representació de l’adaptació teatral de la novel·la Cercamón, obra clau de l’economista i urbanista Lluís Racionero Grau. El també escriptor Isidre Domenjó Coll n’adaptà el text per a la funció que es representa en aquest amagat lloc algunes nits d’agost des de l’any 1997. Una intensa tronada acompanyada de pedra precedí la primera representació. Qui ho hauria de dir. Sortosament no fou un mal presagi.

Costoja, tot i la tronada, no és un lloc d’aigua abundosa, ben el contrari, per trobar-ne cal baixar cap al riu que travessa la Vall de Castellbò de cap a peus. En plena estació estiuenca, si la secada és forta, el curs d’aigua minva i s’aprima fins a gairebé desaparèixer. Una visió contrària la trobarem a l’antiga comanda de Sant Salvador d’Isot, situada força quilòmetres al sud de Costoja i a pocs de Gavarra, població que es troba a 1.100 metres d’altitud en el primer esperó del Prepirineu. Les seves vistes ens permetran veure fins al Garraf i la serra de Prades. En un dia clar podrem albirar els Ports i segons diuen, des del cap del poble, la Seu de Lleida. Isot deuria la seva fama a una abundosa deu que neix prop dels darrers paraments que resten d’aquesta també desapareguda comanda de Sant Joan de Jerusalem o de l’Hospital. L’important brollador permet el conreu d’horts i fins fa relativament poc el funcionament d’un molí fariner. Aquesta antiga comunitat conventual era duple, formada per homes i dones dedicats a la pregària i a l’assistència. La comunitat de frares i monges, en un principi no estava lligada a l’orde dels hospitalers i estava presidida per un prevere i una monja. No fou fins al primer quart del segle XIII que s’hi vincularia. Tots aquests detalls els coneixem gràcies al llibre de la Maria Bonet i la Montserrat Sanmartí, Els hospitalers al Pallars i a l’Urgell (segles XII – XIII), editat a la col·lecció El Comtat d’Urgell de la Universitat de Lleida. Aquesta obra conté un detallat estudi històric i la transcripció de 215 documents conservats al fons de Susterris de l’Arxiu de la Corona d’Aragó sobre les comandes de Susterris, Ciscar i Isot.

Segons Jordi Pasques, Isot és un lloc de repòs en l’antic camí que de la plana pujava cap a l’Urgellet pel pla de Tolustre i Valldarques evitant els estrets dels Espluvins i del Grau d’Oliana. De fet, la seva situació no distava d’un dels brancals del camí ramader que baixava d’Andorra pel Boumort cap al Baix Urgell per les properes garrigues de Paracolls i Salinoves, antics dominis del monestir de Santa Cecília d’Elins.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic