SOS! Preus de lloguers i salaris, una vergonya!

La Llei d’arrendament de finques urbanes aprovada el 30 de juny de 1999 diu a l’article 42: “El termini de durada de l’arrendament d’habitatges per a residència habitual i permanent no pot ser inferior a cinc anys. Acabat el termini mínim de vigència, el contracte es prorroga tàcitament per períodes d’un any, salvat que una part no avisi l’altra de la seva voluntat de donar-lo per resolt amb una antelació mínima de tres mesos a la fi del termini principal o de qualsevol de les pròrrogues”.
Cada dia conec més casos de gent que en finalitzar el seu contracte de lloguer veuen com el propietari fa un augment fora de proporció amb l’IPC. Per exemple, un lloguer de 500 euros al mes amb calefacció inclosa passa a 850 euros i la calefacció a part, i un altre de 850 euros amb calefacció inclosa es veu augmentat a 1.200 euros amb la calefacció a part. Això no són casos aïllats, cada dia són més els arrendadors que es troben davant aquest tipus de casuística, o accepten aquestes condicions o han de deixar el pis. Tots sabem que avui ens trobem davant una escassetat d’oferta d’habitatges de lloguer residencial a uns preus de lloguer assumibles per a la gran majoria dels treballadors que cobren el sou base,  que aquest 2018 se situarà al voltant de 1.017 euros mensuals, i no parlem dels jubilats, ja que a final de maig els pensionistes eren uns 9.700 i cobraven 603,57 euros de mitjana. Un de cada vuit cobrava una pensió mitjana de 1.278,91 euros.
L’article 33 de la nostra Constitució diu: “Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne”. Això no s’està complint! L’accés a un pis per viure està cada dia menys a l’abast de famílies que treballen no per viure de manera digna sinó per pagar el preu del seu lloguer. Els sous no han evolucionat com sí que ho ha fet el cost del cistell de mercat i la majoria dels empresaris tenen congelats els salaris dels seus treballadors des de fa diversos anys (alguns més de 10 anys). Guanyar 1.300 euros avui en dia al Principat pot arribar a ser considerat tot un privilegi!
El president de l’AGIA en la seva última declaració diu  “que el preu dels pisos continuarà pujant, sobretot al centre. Considera que no és correcta la percepció que hi ha hagut un increment desmesurat dels preus de lloguer. També reitera que, si els contractes fossin més curts (un any, per exemple), es podrien solucionar millor els problemes de l’accés a l’habitatge i que, si es modifiqués la Llei del sòl, la situació potser milloraria”. Aquestes mesures només afavoririen els propietaris, els especuladors i els gestors immobiliaris per seguir omplint-se les butxaques.
L’elevat preu dels pisos de lloguer ha provocat que cada cop hi ha més andorrans i treballadors del país que se’n van a viure a la Seu d’Urgell, on el preu de lloguer costa pràcticament la meitat. Però probablement això no es mantindrà gaire temps, ja que agents immobiliaris de la capital alturgellenca preveuen que l’alta demanda i la poca oferta encarirà el preu dels lloguers un 20% l’any vinent.
I mentrestant què fa el Govern andorrà ? Crear una superllei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges (Llei òmnibus) que només afavoreix la construcció i que no aporta res que, realment, pugui fer millorar ràpidament la situació. Els pisos de lloguer es necessiten ja, no d’aquí a uns anys! Si al Govern no li interessa regularitzar aquesta situació, en un any no quedarà cap altra solució que començar a pagar amb un augment del 20% tots els lloguers actuals. No hem estat capaços de crear un organisme regulador del preu de l’habitatge.
Ja és hora de cridar: SOS habitatge!