Sosté l’alcalde Fàbrega

Una llei d’amnistia, perquè els indults no solucionen res. Això és el que exigeix l’alcalde Fàbrega, digne successor de Batalla al consistori de la Seu, per resoldre el laberint en què ells i la seva tropa van fer entrar a la força tots els catalans, els indepes i els que no. El llacisme continua instal·lat en un món de fantasia en què els que han de rectificar i demanar perdó són els que van fer complir l’ordre constitucional mentre els que el van intentar subvertir amb el que a tots els països civilitzats se’n diu un cop d’Estat i, a Catalunyistan, mandat democràtic, no troben res a recriminar-se perquè ells estan per sobre de la llei i poden saltar-se-la quan els peta: tapant amb un CAT la E reglamentària de les matrícules, convocant un referèndum il·legal, proclamant una republiqueta exprés, tallant carreteres perquè el món els miri, cremant contenidors o desobeint de forma contumaç la Junta Electoral. Què passa!? Catalunya s’enfonsa a tots els rànquings, inclòs el de la decència, però l’alcalde Fàbrega no té res de què penedir-se ni res per què demanar perdó. Indults? Sí, home! Amnistia, com a mínim. A l’alcalde Fàbrega i a l’independentisme saltar-se la llei els sembla el més natural del món. Vet aquí el famós fet diferencial. Ja ho deia el gran Francesc Pujols, que arribaria un dia que els catalans anirien pel món i ho tindrien tot pagat. Tot, tot, potser no, però les lleis a ells no els obliguen, quina cosa més vulgar. I a la vegada pretén l’alcalde Fàbrega que els seus conciutadans compleixin les mesures sanitàries i el confinament. Que obeeixin el desobedient en cap. De veritat, no els grinyola alguna cosa?