Tinc una teoria. Podria molt ben ser que el que anomenem cultura mediterrània hagués nascut a partir de converses mantingudes fa uns quants milers d’anys a l’empara de les branques inspiradores d’alguna olivera grega. Com que les oliveres viuen tants anys, poden arribar a més de mil, una olivera vella en pot haver arribat a inspirar moltes, de converses interessants!

Les edats dels arbres ens provoquen un cert vertigen. Al meu poble tenim un roure molt vell del qual el meu pare de 80 anys explica que el seu avi, quan era petit, feia la migdiada mentre guardava les vaques a la seva ombra sensacional d’arbre de tronc inabastable. M’impressiona pensar que fa anys i panys el roure ja deixava bocabadats els meus avantpassats per la seva grandària i que, temps a venir, un cop els meus i jo tampoc no hi serem, la brancada del roure farà ombra als que vindran després. 

Com que tinc la sort de tenir una amiga que viu en una caseta amb hort prop del mar, cap allà que me n’he anat aquest estiu a jeure una mica a la sorra i remullar-me a l’aigua del Mediterrani que, imperceptiblement, amb el pas dels anys, ha anat agafant temperatures tropicals. A les hores del sol, ens refugiàvem sota l’olivera immensa que presideix l’hort i arranquem a xerrar. Les arrels sota els peus i les olives sobre el cap ens conduïen a converses transcendentals, d’aquelles d’arreglar el món. El més gran de la colla té 68 anys i la més jove està a punt de fer-ne 17. Hi ha un filòsof enginyer, dos professores de català, un estudiant d’Intel·ligència Artificial que vol ser director de cinema, una estudiant de batxillerat que vol estudiar Física i ens parla de bits quàntics i una altra que vol ser periodista i es passa les vacances d’estiu entrevistant escriptors catalans. Un dia va parlar amb l’Albert Villaró i la Maria Carme Roca i l'altre amb el Pep Coll. També convivia amb nosaltres una gateta negra molt vella que acaba de tenir quatre gatons, va afamada tot el sant dia i quan ens veu entaulats sota l’olivera ens esgarrapa a veure si li donem una mica de llonganissa. Tota aquesta colla de gent conforma un ventall magnífic per mirar-nos el món des de sota les branques benèfiques d’una olivera enmig d’uns horts. 

Els explico als meus amics que uns dies abans d'anar cap al mar, vaig ser a Tragó de Peramola, petit poble de 50 habitants de l’Alt Urgell on fa més de deu anys que organitzen el Premi Guillem de Belibasta, un concurs literari de contes ambientats en llocs rurals on participen escriptors d’arreu del domini lingüístic català. El guanyador d’enguany va ser el conte Les criatures, de Pau Bosch Mola, professor de filosofia de Salt, i el podeu llegir al llibre que ha publicat Edicions Salòria. El sopar i la cerimònia d’entrega de premis, a la plaça del poble, sota la lluna d’una magnífica nit d’estiu, va ser preciosa. 

No puc evitar pensar que a veure si resultarà que, després de tants anys de concentració a les grans ciutats, la cultura ha començat a fugir esperitada cap a ambients més recòndits i rurals. Podria ser. A sota l’olivera ens arribaven notícies que a Barcelona estaven intentant prohibir les anomenades Rutes de Borratxera, que venen a ser exactament el que el seu nom indica, i no se n’acaben de sortir, i quan fas un tomb per les Rambles, no acabes de veure gaire clar allò que t’explicaven els professors d’història de l’institut que les ciutats van sorgir per protegir-se de la barbàrie del camp i poder cultivar la cultura. En algun moment d’aquest estiu tòrrid que estem vivint, comences a sospitar que, ara  mateix, si vols viure envoltat de pau i cultura, que venen a ser la mateixa cosa, has de marxar ben lluny de les grans ciutats i anar-te a recollir entre muntanyes o sota les branques d’una olivera centenària enmig d’un hort.