Setmanes enrere al barri sentíem el pum pum pum per col·locar els fonaments d’un dels dos supermercats que s’estan construint a la Seu. De seguida, segurament, tocarà l’altre. Avancen a ritme vertiginós. Davant, la parcel·la reservada al futur centre hospitalari és una bona mostra que las cosas de palacio... Confiem que no acabi sent optimista la catxonda previsió del cartell de Carnestoltes de l’Estudiantina, que fixava la inauguració per al 2050. Potser, no obstant això, és positiu que les obres no corrin: el que importa no és el totxo, sinó què (i qui) s’hi ha de posar a dins. M’ho puntualitzava algú vinculat a la professió en conversa casual. Així que aquest ritme pausat que poden mantenir els treballs estem segurs que les nostres autoritats l’aprofitaran per dissenyar un bon recurs per als ciutadans de la zona.
Sembla ser que aquí costa d’atraure bons professionals sanitaris. Vol dir això que tots els que correm per aquí, d’un sector o d’un altre, som necessàriament mediocres i que a les grans ciutats hi ha talent a vessar? O el percentatge serà similar? Una altra cosa és que, sobretot els joves, vegin que per la muntanya la seva carrera s’estronca i no estiguin disposats a un exili a l’estil Doctor en Alaska. Per tant, pregunto des de la ignorància, no és factible dissenyar alguna unitat puntera, algun laboratori de recerca, que contribueixi a donar prestigi al centre i, per tant, sigui vist amb ulls llaminers per les joves (o no tan joves) fornades? Sobretot aquells que buscarien allunyar-se dels aires nocius de les ciutats. Una sanitat discutible allunya qui s’hi voldria establir. Hi guanyarien ells, hi guanyaria el Pirineu, hi guanyaríem tots.