Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Montserrat Galiana Olmo

Montserrat Galiana Olmo

Col·laboradora educativa

 

 

Suportar l’inaguantable




Fa temps que volia escriure unes paraules i fer-les públiques per a qui les vulgui llegir, i encara més, entendre-les i vibrar-les amb mi.
Parlar de violència de gènere no sempre és fàcil, però ha sigut durant nou anys la meva realitat. Una realitat que no vaig començar a fer veritablement meva fins que la policia em va treure l’agressor de casa. Aquest que, sí, jo mateixa vaig lliurement escollir perquè fos el meu home, del qual em vaig enamorar (ben enganyada evidentment) i amb  qui vaig tenir un fill (l’única bona cosa que li podria agrair). Mai penses que et pot passar a tu.
Però qui podria desconfiar d’un gran venedor com ell? Vaja, que es va saber vendre molt bé. Sap vendre el producte que ven amb la mateixa eficàcia que ho faria amb ell mateix! El senyor mentider. El maltractador mai assumeix la seva falta.
Dia a dia vaig anar veient manies, amenaces i maltractaments en general en l’àmbit domèstic. Però és clar, lentament i molt progressivament ho vas normalitzant. Penses que has d’aguantar, que ell va cansat de la feina, i vas justificant, perquè de fet l’estimes i a més hi ha un nen pel mig. Lluites per la família. Paral·lelament, el fantasma de la por et va envaint quan comencen les primeres agressions físiques. Forts cops de cap, cops de puny als braços, estirades de cabell, empentes fortes contra el terra o els mobles, enfonsar-me la cara i el cap en el plat del menjar. I moltes d’aquestes accions en presència del nostre fill.
Amb tot aquest historial ja ben suculent, hem de sumar la seva addicció a l’alcohol (com a venedor d’alcohol). I naturalment els seus canvis d’humor. Amb un bon currículum no hem de passar per alt la seva gran addicció al joc: gastar-se els diners en apostes de futbol és tot el que feia majoritàriament durant el seu temps lliure. Inclús agafava els estalvis del nostre fill per dur a terme tot aquest ventall d’activitats. A nivell psicològic, i resumint-ho molt us puc citar frases deixades anar per aquest individu, de l’estil: “no vals per res”, “ets un penco”, “no t’estima ningú, ni tan sols la teva família”, “et faré tancar a la quarta planta i no veuràs mai més el teu fill”, “desitjo que agafis un càncer i et moris”, “el millor que pots fer és tirar-te del balcó a baix”, “vas vestida com una puta” o “vas vestida com una pallassa” (depenent del dia).
En fi, un maltractament psicològic i físic que acabes normalitzant, i de veritat ho dic, creus que t’ho mereixes, ja que et manipula i gradualment et va baixant l’autoestima fins que t’acaba anul·lant. Fins que assumeixes la realitat i la fas teva. Tens aquella por constant que et diu: quan arribarà de la feina avui... em pegarà o no em pegarà? Només sentir la clau al pany de la porta i el soroll del clic em feia saltar el cor.  
Sabeu el que és més dur de tot això? Quan el mirava als ulls i li deia: “Què fas?, m’estàs pegant!”. I em contestava: “Què dius?, estàs boja! Jo no t’he fet res!” M’havia arribat a creure realment que potser sí, que estava boja.
A dia d’avui, i davant d’un batlle, aquest “senyor” encara es declara innocent. Ja han passat tres anys des que vaig decidir passar pàgina i refer la meva vida. Ara puc respirar tranquil·la. Sense pors ni angoixes, sense maltractaments de cap mena. Mentrestant, Déu m’ha enviat un àngel en camí. Estic lluitant pel meu fill i el seu benestar per sobre de tot. Faig una crida a totes les dones que han patit o pateixen aquesta dura realitat. Sigueu fortes i endavant. Truqueu portes, no us quedeu soles i busqueu justícia.

 

Comentaris: 9

Comentaris

Esfereïdor, Sra. Galiana. Celebro que pugués acabar tancant aquell capítol i, per fi, viure una vida com vivim la majoria, amb alts i baixos però sense violència. Passar por i patir a la pròpia casa ha de ser el pitjor dels malsons. Ànim i endavant!

Molt bé amor meu.

gràcies amor

Ets valenta d'explicar això, segur que no ha de ser fàcil, però possiblement ajudaràs altres persones que passen per una situació semblant a la teva a ser-ne conscients i esperem que també se'n puguin sortir.

Ets una valenta,saps que sempre sempre estarem al teu costat.

gràcies tieta

Molt valenta,Montse!!!

Ets una campiona !! Sempre he dit que tu pots, i aquesta es una manera molt valenta per part teva de poder descriure com ha sigut l'infern que has viscut, i ajudar a altres persones a que puguin veure's reflexada amb el teu escrit.., ets una persona increible i no deixis mai que ningú et digui lo contrari, ets molt forta i valenta, i estic molt contenta pet tú, de veure't feliç com et mereixes, t'estimo floreta

Estimada Montse:imagino l’horror que hauràs passat.No tenies d’ haver passat aquest calvari.Sempre has estat una persona jovial,amb un gran cor i a punt d’ajudar a qualsevol.Et conec des de ben joveneta.Ara disfruta d’aquesta nova etapa amb aquesta persona que t’estima i et valora.Sigues molt feliç.Una forta abraçada

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic