Surrealisme ficcionat

“La realitat supera la ficció.” Una frase que sentim mil vegades i que solem usar quan volem deixar clar que el que estem vivint o veient té un caràcter més aviat surrealista. I jo cada dia ho crec més. La setmana passada, com a bon fanàtic del gènere de terror que soc que tinc la sort de poder compartir amb diversos amics, vaig participar en una conversa interessant. Després de tota aquesta gran història de la Covid-19, com influenciaran els nostres actes reals a la nostra manera d’entendre com a espectadors certes escenes –sobretot en pel·lícules– que a priori ens resulten típics productes del tòpic més ridícul?
Sembla una pregunta idiota, però no ho és tant. A veure...
Quants de nosaltres, veient The Walking Dead, alguna pel·lícula de zombis o simplement una història postapocalíptica  pensem: “vinga, va! Això no ho faria una persona a la vida real ni de broma”.
Entenen ara el punt? Continuem.
El primer que vam poder veure quan va esclatar la quarantena, el confinament o com vulguin dir-li’n, va ser un estat d’alarma general. A tot arreu i a tota hora. Aquí i allà, els supermercats es van buidar, especialment de paper de vàter. Encara avui continuo buscant l’explicació a aquest comportament, sent que la Covid no provoca diarrea i si alguna cosa tenim a casa disponible és un lavabo amb una dutxa, però bé... pitjors coses s’han hagut d’explicar. I tot això sense comptar que als Estats Units es van disparar les vendes d’armes en més d’un 40%... Per si de cas.
I aquest tipus de coses no passaven en una pel·lícula de terror, ni molt menys. Al cap de poc temps de començar el confinament, vam poder comprovar que els treballadors temporers argentins es quedaven encallats literalment a Andorra perquè l’Argentina havia tancat les fronteres i ni es plantejava la possibilitat d’una repatriació. A la bona de Déu, bàsicament. En aquest cas, a la bona del Govern, que segons totes les informacions està fent tot el possible per a no girar-los l’esquena. ¿No els sona, tot això? Es recorden de la pel·lícula La Terminal, amb Tom Hanks?
I tornant als Estats Units, fa un parell de dies, el lumbreras que tenen com a president va sortir a dir en conferència de premsa que una manera de frenar el virus era beure desinfectant, així els pulmons estarien protegits. La primera reacció, evidentment, és morir-se de riure. Però quan després veus la notícia que va haver-hi més d’un centenar de casos a l’hospital amb intoxicació per beure lleixiu, ja no saps bé si riure o plorar. El que sí que és clar és que amb aquesta mena de comportament, és més fàcil d’entendre com algú com Donald Trump va acabar arribant a la Casa Blanca. Alguna cosa així com Dos tontos muy tontos, però multiplicat per uns quants milions.
La realitat supera la ficció... i no només a l’hora de veure una pel·lícula.