Susana Sheiman a Escaldes

Suau com la seda. Melancòlica com un paisatge de tardor amb núvols. Radiant com una sortida de sol.
Així és com definiria la cantant Susana Sheiman. Arguments? Doncs els va fer més que evidents amb motiu del concert el 14 de juliol, magníficament acompanyada per Javier Algrans al piano, Artur Regada al contrabaix, Javier Hinojosa a la bateria i Carlos Morera a l’acordió. 
 Exploradora de la seva pròpia veu per aportar el toc personal, swing, la naturalitat en el control del ritme i el tempo, domesticació de les paraules i les notes… i tot un cúmul de virtuts de què poques cantants poden presumir, sense oblidar una prestància escènica extraordinària, sens dubte adquirida al llarg dels anys.
La proposta era seductora, La vie en confidence, amb motiu de la festa nacional francesa, quines cançons haurien interpretat juntes,  Edith Piaf i Billie Holiday? Una trobada musical que no em podia deixar perdre.
Entre altres temes vaig escoltar sense poder reprimir una bona dosi d’emoció, l’Himne a l’amour, Madame, o Milord, d’Edith Piaf, i I Wished on the Moon, Strange Fruit o l’extraordinàriament ben interpretat Don’t explain, de Billie Holiday. L’oferiment era difícil, ja que assimilar la personalitat i el temperament musical d’aquestes dues artistes, maltractades socialment i conduïdes per les circumstàncies a trobar un xic de consol en un joc brut,  a través de les drogues i l’alcohol en una tàctica destructiva i mortal, com el darrer intent d’alleugerir un xic els entrebancs i la quotidiana angoixa d’una penitència extremadament dura.
L’amenaça d’un cel embromat, que la lluna es deixava veure de tant en tant i la temperatura era un xic fresca, no va ser cap inconvenient per anar pas a pas més enllà, amb un repertori variat, ens va transportar cap al territori de la complaença general  i absolutament cap dels assistents, va aixecar el cul per marxar.
Aquesta particularitat em va fer pensar que el missatge de Piaf i Holiday va ser un condicionant superior perquè tothom s’immobilitzés, sens dubte,  per la capacitat de seducció de Susana Sheiman, secrets, històries íntimes, vivències i experiències d’uns anys que millor oblidar, tot i que molts en van patir les seqüeles. L’únic inconvenient va ser en el tema Strange Fruit, tan important en el missatge que no calien decoracions vocals de scat a la lletra d’Abel Meeropol, alias Lewis Allan.
Per cert, el 19 d’agost, i acompanyada per Jordi Barceló, el nostre piano man,  com deia el Billy Joel, actuaran a l’Andorra Park Hotel. Música  soul  i penso que algun clàssic caurà. Una bona oportunitat per passar una vetllada musical fora de sèrie i sortir de la rutina.